Joan Badia i Casañas
Aquest jove poeta mort prematurament va ser un dels capdavanters del noucentisme a Girona i membre del cercle d'intel·lectuals en el qual hi havia Rafael Masó i Xavier Montsalvatge
«Joan Badia fou, en efecte, una personalitat estrictament jovenívola amb vel·leïtats de noucentista que mitjançant les seves paraules havia fet perdurables moltes coses de les velles pedres de Girona.» Aquestes paraules de Josep Brugada a l'article «Josep Badia, aprenent de noucentista», publicat a la Revista de Girona, resumeixen d'una manera senzilla la figura d'aquest jove poeta capdavanter del noucentisme gironí i membre del cercle d'intel·lectuals en el qual hi havia Rafael Masó i Xavier Montsalvatge. Brugada s'atreveix a assegurar, fins i tot, que malgrat que Badia no va ser estrictament un autor literari noucentista, si la seva prematura mort no ho hagués impedit hauria assolit la categoria de Josep Carner.
De fet, el jove poeta es va declarar admirador i seguidor de la poètica carneriana com molt bé es pot comprovar analitzant la seva obra. Uns treballs que destaquen per la mirada que va oferir de Girona. Badia va voler incidir a donar una nova visió de la ciutat que s'apartava del toc rural i decadent dels modernistes com Prudenci Bertrana o Miquel de Palol. De fet, aquest últim va expressar clarament l'estil innovador de Badia quan va afirmar que era com «una claror enmig de la grisor de pedra de la vida gironina». Això és així pel seu entusiasme, ironia, humor i espontaneïtat a l'hora de presentar els ambients populars i quotidians de Girona per convertir la ciutat immortal en la ciutat ideal de marbre, per donar una visió civilista de Girona (oposada a la ruralista), a l'estil d'Eugeni d'Ors. Badia va seguir la columna d'Ors a La Veu de Catalunya, d'on també es va encomanar del seu estil i motivacions. El resultat va ser, com va explicar Narcís-Jordi Aragó en un altre article de la Revista de Girona, la doble mirada de Badia. En la primera el poeta contempla Girona i amb les seves impressions, la projecta cap enfora. En la segona mirada la ciutat és com un mirall i de tant contemplar-la Badia la veu reflectida dins seu com una realitat que influeix en les seves idees.
L'amor per la ciutat no el va traslladar només als poemes, sinó també a les narracions i als articles periodístics publicats principalment a El Gironès, publicació que va acabar dirigint. Joan Badia no va veure publicada la seva obra, a part dels articles periodístics, molts dels quals va publicar amb el pseudònim de Flumilet. Malgrat això, durant el seu curt període de vida va aconseguir acumular més d'un guardó: l'any 1918 va guanyar un dels premis al Consistori dels Jocs Florals de Girona, al 1920 va ser premiat als Jocs Florals de Torroella de Montgrí i al 1921 els va guanyar. El mateix any va obtenir un dels premis dels Jocs Florals de Girona.