Canals

La bèstia que només Röhrl va saber domar

La plàcida Toscana es va estremir aquell final de setembre i primers dies d'octubre del 1985 amb els brams i la presència de l'espectacular Audi Quattro S1, que en les virtuoses mans de Walter Röhrl no va tenir rival al ral·li Sanremo. Va ser l'últim triomf de l'alemany en una prova del mundial

Segur que malgrat el pas del temps els que el van presenciar personalment no han oblidat el portentós espectacle que Walter Röhrl i l'Audi Quattro S1 van protagonitzar l'any 1985 al ral·li Sanremo. I els que no hi van ser es poden fer una idea molt fidedigna del que va ser, contemplant l'esplèndid quadre amb pintura acrílica sobre tela (92x73 cm), obra de Juan Carlos Ferrigno. Ens mostra aquell cotxe amb aerodinàmica més pròpia de circuit que de ral·li i l'esfereïdora xifra de pràcticament 500 CV sota el capó, llançat a tota velocitat i a pocs centímetres del públic sobre un dels estrets trams de terra de la Toscana.

Amb el campionat del món ja decidit a favor de Timo Salonen i Peugeot, Audi no pretenia res més que posar punt final a una sequera de victòries que feia més d'un any que durava i començar a preparar tan bé com fos possible la temporada 1986. Era l'època dels llegendaris cotxes de Grup B i no caldria ni dir que la marca alemanya va anar portant fins a l'última conseqüència la permissivitat del reglament. Tot plegat va fer que aquell vehicle adquirís un comportament cada vegada més brutal i alhora fos més fràgil. Per posar-hi remei, Audi no es va estar de res i amb vista al ral·li Sanremo va anticipar l'arribada a Itàlia, i va dedicar tres setmanes a la preparació del cotxe sobre els trams d'asfalt i deu dies en els de terra, variant tant com va ser necessària la distribució dels pesos i reajustant l'aerodinàmica. Absolutament implicat en aquesta feina i ajudat pel seu gran talent, Röhrl va aconseguir domar la bèstia que el 30 de setembre (dilluns) prenia la sortida del ral·li disposada a certificar durant els quatre dies de cursa el guany global d'un segon per quilòmetre.

Dit i fet.

Els números són prou explícits. Dels 43 trams que es van disputar –res a veure amb els ral·lis actuals– Röhrl en va guanyar 29, dotze dels quals –a partir del novè– consecutius. Aquella va ser l'única victòria de la segona evolució del Quattro S1. I per a Röhrl, l'última de les catorze que va aconseguir en proves del mundial. Ben segur que a hores d'ara el doble campió del món (1980 i 1982) en té un record tan especial com de les quatre, totes amb cotxes de marques diferents, al ral·li de Montecarlo.

«Els cotxes de Grup B em van impactar per sempre més»

Juan Carlos Ferrigno, nascut l'any 1960 a Buenos Aires i resident a Barcelona des del 1988, diu que malgrat dedicar-se més als cotxes de F-1 i de circuit, la seva especialització com a pintor d'escenes de curses de cotxes també li ha fet tenir sempre ben presents els ral·lis. «Vaig tenir la sort de viure l'època del Grup B i aquells cotxes em van impactar per sempre més. I, d'entre tots, el que més m'ha atret ha sigut l'Audi Quattro S1, no pas per la bellesa de formes sinó per l'aparença tan agressiva i imponent», diu Ferrigno. «En un quadre com aquest –explica– em plantejo donar tota la sensació de moviment possible i valer-me dels elements que el ral·li ens regala als pintors, a més de la velocitat, la gent a prop de la carretera, la terra, els arbres, etc. Són tants elements per aconseguir una bona composició que és tot un plaer plasmar una escena com aquesta.» Més informació a www.ferrigno-art.com.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.