Trànsit Dansa ret homenatge a Nijinsky en una coreografia basada en els seus salts
Le peça de Maria Rovira examina els moviments del gran ballarí dels Ballets Russos quan aquests compleixen cent anys
Feia anys que Maria Rovira, directora artística de Trànsit Dansa, tenia en ment crear una obra al voltant de Nijinsky, un personatge que la va fascinar fins al punt de viatjar a Montecarlo per visitar la seu dels Ballets Russos i els ambients que van rodejar el ballarí en la seva època d'esplendor. El punt d'inspiració, però, el va tenir visitant una exposició dedicada a la seva persona al Quai d'Orsay de París. Aquí s'hi mostrava, entre altres objectes, una fotografia que va fer el també ballarí Serge Lifar, un cop Nijinsky portava anys tancat en un sanatori psiquiàtric. Lifar el va visitar al sanatori amb la seva companyia per veure com reaccionava el gran Nijinsky –aleshores ja malalt d'esquizofrènia– després de fer una classe de dansa i veure els altres ballarins en moviment. Després de molta estona d'observar, l'únic que va fer va ser un salt. «Nijinsky era conegut pels seus salts i ell mateix recorda en els seus diaris publicats fa tres anys que la primera relació que va tenir amb els salts va ser quan el seu pare, de petit, el va tirar a una bassa perquè aprengués a nadar. Es veu que va fer un salt tan energètic que va sortir de l'aigua i es va agafar a una branca», explica Maria Rovira. Així, la coreografia gira al voltant del salt i les seves múltiples manifestacions.
La coreògrafa va agafar totes les imatges que es conserven de Nijinsky per «intentar donar-los moviment». El resultat és un espectacle de dansa contemporània «pura», sense un bri de dansa teatre, que no aprofundeix en el concepte, sinó en el moviment. L'obra no té cap fil narratiu i està interpretada per set ballarins (4 nois i 3 noies) que «desdoblen» els moviments de Nijinsky. «No n'hi ha cap que el representi directament, sinó que tots són diferents aspectes de Nijinsky, la seva obsessió per la religió, el sexe, els ulls, el personatge més sensual...» Les noies simbolitzen les dones de la seva vida, com la seva dona Rómula. Rovira ha treballat basant-se en la tesis d'una doctora de la Universitat de Barcelona sobre la relació entre la genialitat i l'esquizofrènia. Alguns dels passatges, de gran dificultat tècnica, mostren els ballarins en línia, desdoblant els moviments de Nijinsky.
El vestuari, de Susana Fernández, recrea la indumentària dels anys 20 i l'escenografia mostra un dibuix del mateix Nijinsky, un ull, en el linòleum de terra. D'altra banda, la companyia ha treballat amb els músics Javier Gamazo i Marc Álvarez per crear una partitura que s'inspira en la música russa dels anys 20, amb autors com ara Stravinsky. «Hem optat per un concepte clàssic barrejat amb música més moderna i contemporània», comenta Gamazo. Després de Barcelona, Trànsit Dansa, que té residència a Mataró, viatjarà a l'Argentina durant un mes amb El salt de Nijinsky. El novembre aniran a l'Àfrica (Moçambic, Angola i Sud-àfrica) amb la darrera creació de Rovira, Désir, una peça que només s'ha vist un dia a Barcelona.
«El teatre és més pesat que la dansa»
Jordi González, vicepresident de Focus, va explicar ahir que fan un balanç «molt positiu» dels programes de dansa que darrerament programen a l'estiu a Barcelona, al Teatre Romea i al Condal. «Hem vist que el teatre és més pesat que la dansa i per tant aquesta funciona millor a l'estiu.» L'any passat, la temporada amb la companyia del Ramon Oller «va anar molt bé». De fet, amb vista a la nova temporada del Romea, integraran un programa de dansa, concretament La bella dorment de la companyia de dansa clàssica resident a Santa Coloma de Gramenet, David Campos. Per saber quin tipus de públic assisteix a les temporades d'estiu, Focus engega aquest any una enquesta en els quatre teatres que gestiona: «Cal portar els turistes a veure altres coses que flamenc», afirma González.