Opinió

EDITORIAL

Un degoteig constant de desraó

El paseíllo mediàtic que van fer ahir membres del PP davant del Tribunal Constitucional a Madrid és una volta més en l'espiral de desraó en què està caient, en barrina, una formació obcecada a atreure el vot més reaccionari i espanyolista perquè sap que en les posicions de centralitat democràtica no hi té res a fer, perquè cada cop, indiscutiblement a la llum de les seves últimes actuacions, es veu més que no és el seu terreny natural.

En el recurs presentat ahir al TC, el nacionalisme ultraconservador espanyol s'oposa a la inclusió de les curses de braus en la llei del Parlament de Catalunya que prohibeix el maltractament d'animals, amb uns arguments d'una debilitat i una demagògia palmària que, un cop més, demostren que es fixen més en qui legisla que no pas sobre què es legisla, perquè, al cap i a la fi, la llei prohibeix la mort de molts més animals a banda del toro, unes bèsties com ara cavalls, gossos i galls, que, paradoxalment, no desperten la pruïja proteccionista de la dreta espanyola. En definitiva, però, aquest nou contrasentit del PP (que per exemple s'afegeix, cal recordar-ho un cop més, a la croada intolerable contra la llengua catalana) no evidencia altra cosa que una reacció contra la sobirania del Parlament de Catalunya. Des de Madrid el Partit Popular, amb la seva candidata a Catalunya com a eficient servidora i executora d'aquesta estratègia desbocada, està decidit, en primer lloc, a arraconar una cambra parlamentària que considera una nosa per als seus interessos perquè sap que mai, si no és que les coses canvien molt en el mapa polític català, cosa que no sembla, no hi tindrà un paper preponderant. Una actuació emmarcada, tanmateix, en una missió superior que no és altra que anihilar les llibertats de Catalunya. Amb aquest objectiu cada cop menys dissimulat, utilitza els tribunals de justícia en la darrera instància de decisió política.

Una perversió de l'estat de dret que pot semblar un tema menor a tots aquells, com el PP, que són demòcrates per estratègia política però no pas per convicció. Però que des de cap sector del catalanisme no es pot tolerar ni deixar passar. És cert que ara és temps de precampanya i campanya electorals, i que la unitat davant d'aquestes agressions és difícil de concretar. Però caldria fer un esforç que desemboqués en alguna posició conjunta, encara que fos simbòlica, que mostrés clarament que la majoria de les formacions polítiques a Catalunya, al marge d'ideologies i programes concrets, no pensen tolerar la judicialització de la política catalana només mirant-se com van plovent els recursos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.