Opinió

l'escaire

Tractes de gitano

L'expressió que fa de títol d'aquest article ara es considera molt incorrecta, ofensiva i racista. És antiga i forma part de la llengua col·loquial, però de seguida hi ha persones que s'escandalitzen si la veuen escrita en un paper o pronunciada des d'una tribuna. En la conversa privada és diferent... En realitat, però, què vol dir, tractes de gitano? Doncs, si fa no fa, allò que expressa el cantant Peret, del carrer de la Cera de Barcelona, gitano català, en la seva cèlebre cançó titulada El mig amic, que és un homenatge al seu pare, venedor ambulant de roba, una cançó que Peret, per cert, va cantar al parc de la Ciutadella, en l'acte oficial de l'11 de Setembre d'enguany. L'habilitat en el tracte per treure'n benefici, la murrieria, l'astúcia, el saber daurar la píndola, embolicar la troca, vendre trajos a un guàrdia civil, com diu la cançó de Peret. En els tractes de gitano tot es basa en l'estira-i-arronsa verbal, en la gràcia a saber col·locar el gènere, a fer-lo lluir més del que mereix, a entabanar el comprador amb la paraula fàcil i el somriure. Art i psicologia del regateig. Tractes de gitano vol dir tot això, per tant res de racismes ni d'ofenses. Aquests dies hem sentit parlar molt de tractes de gitano, entre gent que no són pas precisament gitanos. «Vostè vol que li requalifiquem aquells camps, oi? Però, sap, en aquest poble tenim un problema. Resulta que hem construït la biblioteca, però ara no tenim diners per moblar-la...» L'altre respon: «De quant estem parlant?» «De 90.000 euros.» «No us preocupeu, arreglem allò d'aquells camps i jo us pago el mobiliari de la biblioteca.» És una variant dels tractes de gitano. Un té el poder legal, i l'altre, els diners. Els termes de la conversa sempre són, si fa no fa, del mateix to. L'oferta pot variar: en comptes dels mobles de la biblioteca, s'insinua una pista poliesportiva, un local social, etcètera. Això en el millor dels casos. En el pitjor, potser algun euro s'esmuny qui sap cap a on. Durant molts anys, aquesta mena de tractes han estat moneda corrent entre diner privat i poder públic. Ens hem d'estranyar que hàgim arribat allà on som?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.