Opinió

l'encaix

Sobiranisme

Amb totes les dificultats i falles evidents, és veritat que la importància de les consultes és el fet mateix que es puguin fer

Al cap d'una setmana de la consulta popular sobre el dret a decidir, cal considerar-la com un bon èxit de convocatòria, si partim de les limitacions que l'acompanyaren i de la manca d'un missatge unificat, més quan a la retina de tots els cridats a manifestar el seu vot dominava el sentiment que el gest no comportaria prioritats de cap mena. Per a molts, una consulta no vinculant és desmobilitzadora. I, segurament, els organitzadors no han insistit prou en la importància de poder expressar un desig col·lectiu i deixar constància que les actituds sobiranistes són evidents i es poden explicitar sense violència.

Quan, durant la setmana, s'havien de fer lectures positives del manifest sobiranista, els organitzadors s'han entretingut mostrant les divergències d'uns i altres, cadascú intentant capitalitzar èxits mentre es deslligava dels desencerts. Fins hi ha qui s'entesta a muntar plataformes, electorals o no, deixant de banda els avantatges del que hauria de ser una manifestació transversal, sense cap lligam amb partits concrets ni amb opcions sectorials. És la pregunta del milió: qui pot capitalitzar el «sí» sobiranista?, una pregunta de difícil resposta quan aquest «sí» té motivacions molt diverses i fins i tot no és estrictament independentista.

Amb totes les dificultats i falles evidents, és veritat que la importància de les consultes és el fet mateix que es puguin realitzar. Fa uns anys, Arnaldo Otegi deia que estava segur que un referèndum, a Euskadi, a favor de l'autodeterminació el perdrien, però que calia exigir-lo sense defallir, ja que era més important la seva celebració que no pas el resultat, pel fet d'establir un precedent sobre el dret a preguntar-ho. Talment, aquests dies s'està consolidant el dret dels catalans a preguntar-se públicament pel seu futur; i aquest és un pas irreversible.

De tot, és força interessant les reaccions enllà de l'Ebre, pròpies d'un nerviosisme forassenyat dels qui no volen perdre el dret a decidir per nosaltres, i, d'altra banda, també és important el tractament dels mitjans de comunicació extrapeninsulars i les manifestacions dels observadors estrangers, tots ells sorpresos per la vitalitat del sobiranisme català. De moment, el territori d'uns set-cents mil catalans amb dret a vot ha estat enquestat. El proper abril, un gruix molt més ampli anuncia que s'afegirà al bloc que reclama el dret a decidir, entre ells, ciutats com ara Girona i Lleida i, potser, Barcelona. Que no pari la festa!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.