Opinió

la tribuna

Els Reis d'Orient i la salut

Ara diuen que la mirra pot fer baixar el colesterol, cosa que caldrà confirmar. En canvi la combustió de l'encens és nociva i l'or té usos alimentaris però no cobreix cap necessitat nutritiva

Els Mags no van tenir en compte que la mirra també era un perfum amb connotacions eròtiques

Una revista de seguretat alimentària, nutrició i salut pública ha publicat un treball d'una universitat de l'Aràbia Saudita titulat Efecte hipocolesterolèmic d'algunes plantes i les seves barreges en rates albines, segons el qual els vegetals estudiats fan baixar el colesterol. Entre els productes analitzats, propis de l'Orient Mitjà, hi ha la mirra, resina aromàtica d'un arbre, emprada com a encens, perfum i medicament des de l'antiguitat. Com que es considerava valuosa, és un dels tres presents que els Reis, millor dit els Mags d'Orient, oferiren al Nen Jesús, a més de l'or i l'encens. En l'antiguitat la mirra era un producte prestigiós i molt emprat. A Egipte s'utilitzava, amb altres ingredients, en l'embalsamament de mòmies, i segons la Bíblia era un dels components de l'oli per a la unció santa, la qual cosa pot lligar amb les intencions dels Mags d'Orient, que no varen tenir en compte que la mirra també era un perfum amb connotacions eròtiques. Recordem el que diu en aquest sentit el Càntic dels Càntics, per exemple:«El meu estimat m'és un saquet de mirra, que reposa entre els meus pits.» La doctrina cristiana creu que aquest llibre bíblic és una metàfora de l'amor de Jesús per l'Església, però no són pocs els qui també hi veuen una obra del millor erotisme humà. A la mirra se li han atribuït propietats antiespasmòdiques, estimulants, antiinfeccioses, antidiarreiques i altres (semblen moltes per ser certes). També s'usa en aromateràpia, i encara que les fórmules de molts licors són més o menys secretes, sembla que forma part de la composició del Benedictine, licor dissenyat per monjos, que és una de les moltes manifestacions de la saviesa de l'Església per a segons quins plaers de la vida. Doncs bé, els Reis Mags no ho sabien, però ara ens diuen que la mirra pot fer baixar el colesterol, encara que segurament al Nen Jesús això no li feia cap falta. Cal dir que es tracta d'un estudi que caldrà confirmar i veure si els efectes també es donen en les persones.

L'encens és una altra resina procedent d'un arbre de la mateixa família que el de la mirra i també propi de l'Orient Mitjà. A més en produeixen, o en produïen, Iemen i Somàlia, dos països que avui no estan per gaires encens. El seu ús tradicional i molt antic és per ser cremat en cerimònies religioses, i el cristianisme ha seguit aquesta tradició. Precisament aquest 2010 és Any Sant a Santiago de Compostel·la i veurem funcionar el gran encenser que és el botafumeiro. El seu ús, en les grans solemnitats i el diumenge, no és només amb finalitats cerimonials, sinó també per purificar l'aire enrarit de l'interior de la catedral per la gran quantitat de pelegrins que la visiten. Però aquí els Reis Mags i els responsables de la catedral de Santiago van errats. La combustió de l'encens, com la del tabac, i de qualsevol matèria vegetal o animal, produeix substàncies cancerígenes que van a l'aire i s'inhalen. Ara que tot ho volem fer tan bé i els fumadors han d'anar a passar fred o calor al carrer, potser seria menys nociu que el botafumeiro cremés a la plaça de l'Obradoiro. El mateix s'haurien d'aplicar els que cremen barretes d'encens i similars en recintes tancats. Evidentment, tot és qüestió de dosis. Altra cosa són els extractes d'encens, que sembla que tenen certs efectes medicinals sobre l'asma, algunes artritis i la malaltia de Crohn. Potser era aquesta la intenció dels Mags.

Sobre l'or, no és gaire sabut que té certs usos alimentaris. És un additiu autoritzat que la Unió Europea designa com a E-175. No cal que el busqueu a l'etiqueta de gaires aliments. Només s'aplica, en forma de làmines, pols o flocs, a l'alta cuina i pastisseria com a decoratiu i colorant de superfície, en el ben entès que no cobreix cap necessitat nutritiva.

Una qüestió diferent i ben actual, i que mereix una reflexió, és la que el 27 de novembre del 2008 exposava en aquest diari el president d'Immunitas Vera, associació catalana d'al·lèrgics a alguns aliments i al làtex. En atenció a les criatures afectades de malalties que no els permeten consumir caramels normals, demanava que en la cavalcada dels Reis es fessin servir caramels segurs. Aquest és un tema que una vegada més ens fa plantejar fins a quin punt i en quines circumstàncies cal tenir en compte els drets de les minories sense que afectin indegudament les majories, en aquest cas els nens i les nenes sans, i qui i com ha d'assumir els problemes de cadascú. Pel que fa a aquesta qüestió, els Reis Mags no ho tenen fàcil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.