Ferum d'eleccions
En un moment de desafecció generalitzada envers els polítics professionals, ens trobem a la vigília d'unes eleccions, a la tardor. En 11 hores d'obertura de les urnes, els qui votem escollirem qui gestionarà –uns quatre anyets– el poder polític al país. De 9 a 8 de la tarda: per això és tan important ara la propaganda, la manipulació dels sentiments, la dissimulació de fallides i de mentides... La imatge pública que es doni en aquestes properes setmanes és clau: s'hi juga molt més que la llibertat, la justícia o la independència. Hi ha pel mig el sou de molta gent: assessors d'imatge o del que sigui, bufets d'advocats, atorgament d'obra pública, subvencions, etcètera.
Moltes paraules tenen actualment un únic objectiu: un vot més al sac. Després, segons la collita –com ja hem patit més d'un cop– hi haurà el mercat de les triangulacions necessàries per fer-se amb conselleries, direccions generals o el que sigui. El repertori d'encàrrecs basats en l'opció política i l'amiguisme és ample. No ho noten que hi ha gent nerviosa? No és pas per les inundacions al Pakistan o els incendis russos, no; ni tan sols perquè els controladors aeris ens tinguin amb l'ai al cor. És que perillen força llocs de treball.
Que n'és d'important escollir un bon cap de campanya, un color encertat o aquell somriure convincent! Pel que fa a les persones, els aspirants, ja quasi tot està dat i beneït: les llistes dels partits s'han fet –com sempre– segons dos criteris bàsics: a) a qui li devem favors? (o qui sembla tenir prou poder per tenir-lo a dintre); i b) té imatge? (allò típic: noia, jove, nouvingut...) I la qualitat?, aquella aristocràcia de la virtut, que interessava Aristòtil i que ha estat el fonament de les grans repúbliques (en sentit filosòfic: no em malpensin, que ara no en vull d'enrenous). La qualitat no és essencial: la gent honesta i noble no en guanya prou, de vots populars.
Les eleccions depenen massa de l'agència contractada: una publicitat adient i popular (que no vol dir cara), en una societat encara poc alfabetitzada políticament, és decisiva. La qualitat humana del candidats se'ns amaga: només es faria palesa amb la proximitat, coneixent-los de prop. Per això, alguns lluitem tant per un sistema electoral de circumscripcions petites i llistes totalment obertes. Si el criteri d'elecció dels representants no és la prudència i saviesa, la seva qualitat humana, tots podríem acabar representats per una Lady Gaga o un Matt Damon qualsevol. Només un sistema electoral de proximitat ajudaria que surtin els millors governants i no pispes i oportunistes.
Què en traiem de tot plegat? Penso que caldria donar suport a les plataformes per a un millor sistema electoral, de llistes obertes, per poder votar persones i no marques; i ara mateix, el diumenge que toqui, serà bo votar –enmig d'aquesta ferum electoral–encertant en la papereta que cal pel bé del país i cadascú els qui hi vivim. Potser sortiran quatre anys més d'aprofitar-se de nosaltres. O no. Que tinguem sort!
Professor de filosofia a l'Institut Illa de Rodes (Roses)