Opinió

La contra

Un apartament amb vistes

Hi ha qui, amb un cert encarcarament, afirma que l'art és una recerca desesperada de transcendència i que, en ambients laics, s'ha convertit en una alternativa a la religió per allò de combatre la sempre desagradable sensació de petitesa. No és fàcil ser una engruna a l'univers. Hem situat l'art i la cultura en territoris elevats i per tant és natural que hi hagi qui procura rescatar-lo, dessacralitzar-lo i fer-lo més quotidià. Aquesta és una de les intencions de la nova revista cultural en format digital: l'Apartament (http://www.adart.cat/apartament), que aquesta setmana s'ha presentat a Girona, als jardins de la Mercè. És, no cal dir-ho, una excel·lent notícia. Sempre ho és descobrir noves formes de vida. Sobretot, i em penso que això mereix un brindis, quan són expressions artístiques situades més enllà de la promoció turística, del mercadeig amb l'economia o del festeig elitista i autocomplaent amb la política. Encara que resulti sorprenent, la vida cultural gironina pot sobreviure a la desaparició de Caixa de Girona, i a la crisi general del món lliure, i aquesta deu ser-ne una petita prova més que justifica plenament una altra ronda. No ho conec directament i demano disculpes prèvies per fer periodisme sense haver trepitjat el carrer com recomanen els manuals, però les noves tecnologies subverteixen les velles certeses i, després d'haver seguit un consell amic i d'haver visitat aquest piset virtual de l'Associació Ad'Art, ja em sento amb forces per envestir una crònica optimista. Necessitem expressions d'entusiasme com aquestes. Sacsejades de vitalitat creativa que, com diuen ells, no formen part de la cultura oficial. De fet, deuen ser l'exemple de la democratització cap a la qual camina l'art contemporani, que tendeix a abandonar els palaus i l'aristocràcia per escampar-se pels carrers. Un art amb minúscules i amb llibertat per trencar una i altra vegada l'academicisme, assajar nous llenguatges per avançar o per retrocedir quan la genialitat i la transgressió cauen en la ridiculesa o en la buidor absoluta. Un art proper que comuniqui, que commogui, que il·lumini, que reflexioni sobre el món actual i la condició humana. I que celebri la vida, és clar. No sé a quina planta de l'Apartament he conegut els terroristes literaris i els seus escamots nocturns que reparteixen poemes entre la clientela dels bars, o que els enganxen als portals o a les parets. Rondes d'atemptats poètics, en diuen. I no se quina altra planta està ocupada per militants de la dansa, sempre admirables, que surten a buscar els espectadors o els convoquen, per sorpresa, des dels aparadors de les botigues. I he estat convidat a participar en la mostra de curtmetratges 5 Cèntims. I he sentit música, naturalment, i contemplat pintura i videoart. I he conegut un llop ferotge amb la ferocitat suficient per atrevir-se a portar als bars recitals de poesia d'autors desconeguts. No és fàcil saber cap on anem, però, mentrestant, és imprescindible mantenir-nos vius i visitar apartaments com aquest, amb tan bones vistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.