Síria marca la diferència

L'efecte contagi de la revolta àrab no para de créixer i tot apunta que acabarà afectant a tots els estats de la zona àrab i, fins i tot, col·lateralment, els estats limítrofs. Així, estem observant que en casos d'enemistats irreconciliables, com la dels palestins de Hamàs i Al-Fatah, s'ha iniciat un procés d'apropament que pot ser un bon senyal de l'obtenció d'un estat palestí, si Israel, els conflictes àrabs i la comunitat internacional, ho permeten.

Veiem també que la revolta ha afectat cada estat de manera i amb un ritme diferents. Mentre que Tunísia i Egipte superen etapes cap a un nou govern, Líbia s'enroca en una complexa guerra a la qual podria quedar enganxada l'OTAN; el Marroc, amb reformes previstes però suportant el pes del terrorisme; Algèria, procurant minimitzar els efectes de la revolta; el Iemen, cercant una solució a la sortida d'Ali Abdal·là Saleh, que no està gens clara, i a Síria, el govern exercint una repressió sense precedents contra la població amb la finalitat notòria d'esclafar qualsevol intent de revolta. Sobta la impunitat amb la qual actuen el president Al-Assad, el seu govern i l'exèrcit contra la població, segurament avalats per la certesa que la seva situació estratègica, l'excepcionalitat de Síria, els exclou de qualsevol intervenció de la comunitat internacional.

Les causes de la revolta a Síria són les mateixes que als altres estats àrabs, una població jove que representa més del 30% del total i que no té cap expectativa de futur, una manca de llibertat política asfixiant, un règim, el dels Assad, amb més de trenta anys en el poder i amb la informació del que passa al món a l'instant, tot plegat un escenari que, un cop perduda la por, és comprensible que generi la revolta popular. Veiem, però, que la comunitat internacional no ha tractat igual Síria que Líbia, i això es deu a l'excepcionalitat geoestratègica de Síria. Té influència al Líban a través de les milícies de Hezbol·là i a Palestina a partir de Hamàs, i al mig hi ha Israel, enemistat amb Síria però que recela dels canvis que hi podria haver si cau Al-Assad. L'Iran també està expectant i amb influència i bona sintonia amb Síria. Pel que fa a l'Iraq, manté contenciosos amb Síria perquè dóna suport a refugiats sunnites, i a Jordània també hi ha revoltes, sembla que sufocades amb promeses de reformes, però amb una extensa frontera amb Síria que segur en quedarà afectada. I la comunitat internacional, expectant, sense arribar a cap acord en el marc de l'ONU a causa que Rússia i la Xina no ho veuen clar, i els EUA i els estats europeus temen que una intervenció pugui facilitar una Síria sense Assad, i això podria generar incertesa política. Ja veurem com acaba, però sembla que estem més en la fase de condemnes que no pas d'intervenció, i és que l'excepcionalitat de Síria fa pensar que potser seria pitjor el remei que la malaltia.