Opinió

l'escaire

Vint minuts ben aprofitats

Allò que sembla que hauria de ser un fet regular, com és que les personalitats de la ciència i de la cultura siguin convidades a adreçar-se al ple del Parlament de Catalunya, resulta que és tan excepcional que no havia passat mai des que la cambra fou restaurada després del franquisme. És un detall que retrata molt l'endogàmia de la política, el món clos en què es pacten, es cuinen i s'amaneixen les lleis. Aquella tribuna d'oradors del Parlament, des de la qual tants milers d'hores de discursos buits i sobrers s'han pronunciat, no ha acollit mai la veu de Sabater Pi, Raimon Panikkar, Martí de Riquer, Badia i Margarit, Valentí Fuster o Pere Casaldàliga, per exemple. No cal dir que Vicenç Ferrer tampoc no hi havia parlat. És un fet ben significatiu. Dimecres es va trencar aquesta lamentable tradició i el lingüista Joan Solà fou convidat a adreçar-se als diputats durant vint minuts. Són pocs, certament. Aquesta avarícia temporal en un indret on es fa un dispendi tan generós de temps és lletja, però val a dir que Solà els va aprofitar. Va pronunciar un discurs concís, clar i contundent sobre la situació de la llengua catalana, de la qual va dir que té «mala salut política, social i filològica». Política perquè, a la transició, en pactar els textos legals bàsics, es va acceptar que quedés en situació d'inferioritat respecte del castellà. Social, perquè ha anat perdent espai també en relació amb el castellà; i filològica, per la degradació alarmant que experimenten algunes estructures lingüístiques del català. Solà no es va pas limitar només a la filologia. També va parlar de política. Va assenyalar les arrels polítiques d'aquesta situació de la llengua, va titllar de cínics aquells que, vivint a Catalunya, sostenen que aquí s'ofega el castellà, va demanar als diputats que, com a legisladors que són i representants electes dels ciutadans, actuïn a favor del català, i va requerir l'administració que substitueixi campanyes sense fruit per una voluntat política real d'atorgar al català un estatus que l'equipari a la llengua dels països amb estat propi. El que dèiem, vint minuts ben aprofitats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.