Opinió

vuits i nous

No hi ha turistes al tren

Si no hi ha turistes al tren que va a Barcelona és que no n'hi ha a Blanes, a Calella, a Sitges o més avall

Els costa entendre que la plaça de Catalunya tingui una estació tan fosca, bruta i calorosa

Altres anys per aquesta època, als trens de la costa no s'hi cabia de turistes. Als matins te'ls trobaves que anaven a Barcelona havent sortit de Blanes, Calella o Santa Susanna, i al vespre te'ls trobaves de nou, de tornada. D'anada feien aquella cara com d'al·lucinats que els turistes fan. Somreien per res, tenien la pell escaldada d'una tal manera que per força havien d'haver passat molt mala nit i observaven els passatgers indígenes amb ulls de pensar que els indígenes són ben estranys, que és el que pensen tots els turistes del món quan van pel món, inclosos nosaltres. Baixaven a la plaça de Catalunya després d'haver preguntat deu vegades si allò era efectivament la plaça de Catalunya, i feien molt bé de preguntar-ho amb tanta insistència perquè si els havien informat que la plaça de Catalunya és el rovell de l'ou de Barcelona i del país, els costava de creure que una plaça d'aquesta importància tingués una estació subterrània amb l'aspecte amb què la Renfe la manté: aquella brutícia, aquella calor i aquelles rates passejant per les vies. «Això és la plaça de Catalunya?» «Això, això, només que dos pisos més amunt.»

Al vespre, de tornada, els turistes que havien passat el dia a Barcelona ja no somreien sinó que no podien dir fava i portaven unes bosses el contingut de les quals més valia de vegades no conèixer perquè t'imaginaves que havia de ser el pitjor objecte de souvenir. De totes maneres, permetin-me que repeteixi que jo sóc molt benèvol amb els compradors de souvenirs, sempre que no es decantin per un barret de mexicà, una bailaora o un toro punxat amb quatre banderilles. Si els souvenirs que els turistes adquireixen són per exemple un obridor d'ampolles que té la forma de la Sagrada Família o una miniatura de guix pintat que representa Cristòfol Colom dalt del seu pedestal, jo els entenc perfectament la compra. Des que hi ha globalització, totes les botigues de totes les ciutats una mica importants dels cinc continents són les mateixes botigues. Tant és que vagis a Buenos Aires com a Estocolm com a Girona o Tarragona. A Buenos Aires encara hi ha l'avantatge que com que és a l'altre hemisferi les botigues presenten roba d'hivern quan les d'aquí de la mateixa marca presenten la d'estiu. Però a l'hemisferi nord, que és el més poblat, la botiga Massimo Dutti de Badalona és igual que la d'Hamburg o Atenes, amb aquell mateix rellotge fals i aquells mateixos llibres de cartó pedra que fan de decoració. Davant aquest panorama uniforme hem de convenir que les botigues de souvenirs són les úniques que ofereixen material original autòcton. Les de Brussel·les no venen un obridor que és la Sagrada Família sinó que l'obridor és aquell nen que fa pipí.

Fet aquest excurs, tornem on érem. Dèiem que altres anys per aquesta època els trens de la costa eren plens de turistes. Aquest estiu el fenomen no té lloc. Si no hi ha turistes al tren és que no n'hi ha a Blanes, a Calella, a Santa Susanna, a Sitges o més avall. Sí, sí, ja ho sé que no faig res més que repetir allò que les estadístiques i els hotelers diuen, però de vegades periodisme consisteix a explicar el que ja se sap amb altres paraules. L'evidència és que al tren s'hi va molt ample i que jo entenc que això que per a mi és una comoditat sigui un drama per a la indústria hotelera. A començament d'estiu un agent turístic m'havia dit que si no veia turistes al tren és perquè aquest any feia molt bon temps i en aquests casos els turistes no van a Barcelona sinó que es queden a la platja. Han vingut pluges i alguna baixada de temperatura, i el tren ha anat igual de buit.

De totes maneres, alguns turistes són visibles. A l'estació de la plaça de Catalunya, una família alemanya puja al tren que acaba el trajecte a Mataró. A Mataró, van? Què se'ls ha perdut, a Mataró? D'una hora lluny es veu que s'han equivocat de tren. Però és que a la plaça de Catalunya, com en totes les estacions de Renfe, la informació no existeix. La Renfe està feta per als que se saben els trajectes i l'ordre de les estacions de memòria, els que saben que Arenys de Mar és abans que Calella –venint de Barcelona– i que Blanes és molt a la punta de la línia. Quan el tren arriba a Mataró, tothom baixa, tret de la família, que resta asseguda sola al vagó mirant-se les cares i esperant que el vehicle emprengui la marxa. Si no fos que algú els diu que si volen arribar on sembla que vulguin anar, a Calella o a Blanes, han de baixar i pujar a un altre tren, que és el que haurien d'haver agafat a Barcelona, es quedarien allí en la via morta fins que el tren els tornaria a Barcelona i els dipositaria de nou a l'estació de la plaça de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.