Opinió

Ara torno

La tertuliana sol·licitadíssima

L'advocada i membre del PP Esperanza García, i tertuliana sol·licitadíssima, va anar dijous a la tertúlia d'El món a RAC1 amb un argument preparadíssim que havia de dinamitar definitivament qualsevol intent de cap altre tertulià de fer comparacions entre el cas d'Escòcia i el de Catalunya respecte a la possibilitat de celebrar un referèndum d'independència. El raonament era tan potent que el va engegar en la seva primera intervenció en la tertúlia, i això que Jordi Basté els havia preguntat sobre la presa de posició d'esportistes d'elit a favor del dret de decidir de Catalunya. Textualment, va dir: “L'únic punt en què coincidirem de bon matí és que tot el món està mirant a Escòcia, això és una realitat. De la resta de punts òbviament no arribarem a cap mena d'acord, perquè entre altres coses s'ha de dir que Escòcia no té res a veure amb la situació de Catalunya. Ja sé que sou allà, que és un especial, que és un dia molt important, que s'està votant i que el resultat de les votacions el sabrem demà. Però a Escòcia es va votar, al Parlament [britànic], i el Parlament va decidir que aquest referèndum es faria. A Espanya també es va votar, el dia 8 d'abril, i el Congrés dels Diputats va dir que aquesta consulta no es faria. La diferència: que el senyor Salmond i el seu partit han tingut un respecte absolut al que va decidir el Parlament britànic i aquí a Espanya CiU, ERC, ICV, vaja, els quatre signants del pacte d'aquest dret, suposat dret a decidir, no respecten les decisions democràtiques preses al Congrés dels Diputats.”

Jordi Basté, des d'Escòcia, ja va avisar que mentre García parlava el tertulià Enric Juliana feia que no amb el cap, i que Xavier Solano, tertulià ocasional i assessor del Partit Nacional Escocès, explicaria que no va anar així (com també sabíem la majoria dels oients). Solano va explicar com va anar i García va quedar metafòricament despullada: primer hi va haver el Pacte d'Edimburg entre el govern britànic (Cameron) i l'escocès (Salmond) i després es va portar a votació al Parlament britànic, on l'aprovació va ser un tràmit perquè primer hi havia hagut l'acord polític. L'argument bomba li havia esclatat a la cara i el que quedava en evidència era la injustificada negació de Rajoy de negociar un referèndum. Vostè i jo ens hauríem mort de vergonya per haver quedat en evidència d'aquella manera. Ella, però, va continuar tan tranquil·la i recitant les fal·làcies que els seus no es cansen de repetir. Encara que ja ho sabem, l'anècdota només era per recordar amb qui ens les havem. No rectifiquen ni en la mentida flagrant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.