Arran de la mort de Pete Seeger, segur que a totes aquelles persones que vam viure l'època de la cançó folk ens han vingut al cap les lluites, les cançons que aleshores cantàvem emocionats: Vull ser lliure, Tots junts vencerem, No serem moguts, Aquesta terra és la nostra terra..., cançons que ara tornen a tenir un significat extraordinari.

Encara recordo quan el 1971 va venir Pete Seeger a Catalunya, va actuar a Terrassa, però van prohibir-lo a l'Escola d'Enginyers de Barcelona. Aquell dia els grisos, muntats a cavall, van carregar contra tothom i van fer detencions injustes i indiscriminades.

El 1993 va venir al Palau Sant Jordi i, acompanyat del seu nét, va cantar Where have all the flowers, emocionant el públic que revivíem un seguit de situacions injustes. Quan n'aprendran!, diu la tornada.

Ara ens sentim molt identificats amb totes aquestes cançons perquè la nostra lluita, igual com ha estat la de Pete Seeger, és pacífica, constant, compromesa i resistent. Fixeu-vos en la lletra d'aquesta cançó: “Vull ser lliure ara mateix. I abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang, potser allà hi haurà pau i llibertat.” No us recorda el crit dels catalans del 1714: Lliures o morts!?