«La falta de sòl disponible mai més podrà ser una excusa per al sector immobiliari»

–«El pla territorial parcial de les comarques de Girona entrarà en fase de consulta prèvia aquest setembre, i crec que el podem tenir aprovat dins l'any que queda de legislatura. Integrarà totes les peces ja aprovades, com el de l'Empordà i la Garrotxa, i els que estan en procés: els del Pla de l'Estany i l'àrea de Girona i Figueres, que comptem aprovar abans de finals d'any. En tot cas, no hi haurà cap correcció substancial respecte als plans ja aprovats.»

–«No. El planejament urbanístic és la definició dels horitzons de futur. En tots els casos es partia de la filosofia de compactar i evitar la dispersió, perquè Catalunya és un país petit i on hem de procurar no consumir més sòl de l'estrictament necessari. I sempre en funció d'un horitzó demogràfic previsible, que en principi es complirà però ara potser a un ritme més lent.»

–«Ara, amb els plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques, els plans territorials aprovats i el planejament municipal vigent, mai més la falta de sòl disponible podrà ser una excusa.»

–«Les ARE és posar sòl urbanitzat i equipat a disposició, el ritme de la demanda marcarà clarament una oferta de sòl, que ja hi és en el pla, i que en la realitat hi serà a mesura que la demanda ho reclami.»

–«S'hauran de revisar les figures previstes, i ja s'han arbitrat mesures perquè es puguin convertir en habitatge protegit alguns dels excedents del mercat lliure, perquè l'empresari que té estoc sobrer es pugui acollir al mercat d'habitatge protegit, ajustant preus. Això, que val per a tot Catalunya, en el cas de les comarques gironines val en termes relatius, perquè aquí el percentatge de l'estoc d'habitatge sobrer destinat a segona residència és superior a la resta, i no es pot convertir la segona residència en habitatge protegit, i haurem d'esperar que el mercat l'absorbeixi. Per tant, aquí les necessitats objectives de gent nova i jove de nou habitatge no podran ser cobertes per una part de l'excedent avui existent, i s'hauran de cobrir amb productes específics de renda protegida o de lloguer.»

–«La crisi financera mundial ha estat catastròfica. La segona crisi, més específicament espanyola, que és la crisi d'un sector immobiliari inflat, pot haver servit per reestructurar i redimensionar el sector, i en aquest sentit a mitjà i llarg termini haurà estat positiu. La crisi no ha estat positiva, però davant de la seva evidència, n'hem de fer una oportunitat. És evident que caldrà reprendre una certa activitat constructiva, a un ritme sempre més diferent i mai més tan desaforat com el dels últims anys. El mercat haurà canviat, i el model econòmic que es basava en les grans plusvàlues generades pel benefici immobiliari ha tocat sostre, i mai més es podrà repetir de la mateixa manera.»

–«No, la llei del 2004 és plenament vigent. Els objectius es cobreixen bé, la llei respon a una demanda efectiva que podríem identificar amb molta claredat al territori. Entrem en seguiment perquè ara comencen a vèncer els plans del primer any. En el procés detectem una major dificultat dels ajuntaments petits per fer front al finançament del 50%, i els representaria una patacada massa important. Per això permetem que en pobles de menys de 10.000 habitants es financi un 75% del projecte. Això reforça la idea vigent des del primer dia, que algú discutia i deia que la llei només es pensava per a barris de les ciutats grans i sobretot de l'àrea metropolitana. Olot, Ripoll, Cardona... també han tingut pla de barris, i amb aquest canvi s'obre la porta a municipis que, a més, ara tenen les finances més precàries que fa quatre anys.»

–«Crec que mai no els podrem donar coberts del tot. Hi ha ciutats que tenen diversos barris en el pla, i encara n'hi ha per incorporar-se, però en municipis petits el pla de barris, resolent un sol barri, resol pràcticament tot el municipi, i això ajuda a donar-li un valor afegit de canvi. La llei –amb sis convocatòries i 1.200 milions gastant-se– haurà estat una resposta efectiva amb voluntat d'anticipar-se a crisis socials o urbanes dels barris de Catalunya. Mai no podrem assegurar que ens escaparem de cap crisi profunda en algun dels nostres barris, però mai ningú no podrà dir que, a diferència de França per exemple, no ens vam anticipar a fenòmens que estaven anunciats i que eren coneguts.»

–«L'entesa amb el ministre Blanco és total. He parlat amb el ministre dues o tres vegades dels temes pendents de Catalunya, i sap quins són i l'ordre de prioritats, també de la demarcació de Girona. Ell sap perfectament que ara que ja tenim el TAV en construcció en tots els trams la prioritat ha de ser l'N-II, i la millor manera de guanyar credibilitat respecte a l'N-II és tenir tots els trams de Tordera a la Jonquera adjudicats i en obra, i els que han entrat en crisi per problemes d'empresa o projecte, posar-los a licitació de nou. I llavors també compartim prioritats ferroviàries.»

–«Són només dos problemes, els trams de Sils-Maçanet i Sils-Caldes, i que abans d'un any han de tornar a estar en solfa. Quan s'hagi posat a licitació el Tordera-Maçanet, i nosaltres hàgim fet la connexió amb la prolongació de la C-32 per Palafolls, i hàgim començat el Tordera-Blanes-Lloret sense passar per Blanes, començarà a dibuixar-se un horitzó diferent.»

–«El túnel de Toses no crec que estigui, però el desdoblament de l'N-II pot estar acabat si abans d'un any s'han posat a licitació tots els trams. A hores d'ara, el calendari anunciat pel subdelegat es pot complir perfectament.»

–«Tot el que està inclòs en la planificació em sembla bé. Sóc partidari que l'Estat assumeixi les seves responsabilitats en aquesta carretera, i que ho faci prioritàriament amb les variants de Ribes i el túnel de Toses, i les variants que ara ha d'assumir de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A l'N-260, les meves prioritats són aquestes.»

–«Amb el TAV acabant-se, l'antiga línia convencional ha de prendre un relleu extraordinari, i l'ha de prendre com una alternativa de transport de passatgers i de mercaderies, donant el paper que toca a Portbou,i no desaprofitant la gran oportunitat que representen unes instal·lacions que ara estan sobredimensionades perquè tenen la dimensió que necessitava un lloc de frontera fa 50 anys, però que la pot tornar a tenir per al comerç de mercaderies, com a dipòsit logístic per exemple. A partir d'aquí, aprofitar el pas dels trens regionals per la línia d'alta velocitat per incrementar les freqüències dels trens convencionals i establir un sistema de rodalia de l'àrea de Girona entre Portbou, Figueres, Flaçà, Girona, Caldes i Maçanet, amb trens amb un moviment pendular que facin el transport de viatgers, i per treure cotxes de la carretera.»

–«Tant el Pacte Nacional per a les Infraestructures com el pla de rodalies defineixen que a l'àrea de Lleida, com a Tarragona i Girona, els correspon un sistema de rodalies propi, però enllaçat amb el sistema central de Barcelona.»

–«De moment l'Estat perquè no hem negociat el traspàs, però està oberta la negociació del traspàs dels regionals. Ara, el moviment Figueres-Girona-Barcelona ha de ser fet i ha de tenir unes prestacions pròpies de l'alta velocitat i en trens regionals, i les rodalies han de passar a ser el tramvia interurbà de cadascun dels territoris que tenen servei ferroviari en aquests moments.»

–«No, perquè haurem tret els regionals. Llavors s'han de compartir mercaderies i passatgers i incrementar les freqüències en allò que permetin els forats que deixaran lliures els trens regionals, quan la línia del TAV sigui plenament operativa. D'això estem parlant del 2012.»

–«El tercer carril ara el ministeri se'l planteja com a prioritari per donar continuïtat a la línia del TAV des de Tarragona fins a Perpinyà, amb els bypass de Barcelona i Figueres.»

–«Jo crec que hi passaran passatgers i mercaderies. Llavors, el PEIT el que es planteja, més que un tercer carril i ja veurem com ho faran, és començar a substituir l'ample ibèric per l'ample internacional des del nord-est cap al centre d'Espanya successivament. És un pla molt ambiciós, però que crec que tard o d'hora es farà. És un programa a molts anys de vista; ara, com que s'havia dit de començar de la frontera cap a baix, entenem que podem ser els primers.»

–«El que queda clar és que les rodalies no han de liberalitzar-se perquè s'interpreten com a servei públic. Llavors la Generalitat ha de decidir en quin model empresarial vol gestionar i operar les rodalies de Barcelona. De moment ho fa Renfe, en el futur podem negociar un nou contracte programa amb Renfe, i en un altre futur es pot produir una transformació del sistema de gestió, amb una ampliació d'objectius de Ferrocarrils de la Generalitat o altres models que ja existeixen.»

–«Crec que aquesta no és ara una qüestió. Jo vull veure començat el segon túnel, el del tren convencional, abans de començar a parlar de l'enderroc del viaducte. Mentrestant em sembla una discussió bastant absurda, però sóc dels que creuen que qui ho ha de pagar és el mateix ministeri. Ara bé, ja es veurà al seu moment i en funció del conjunt dels plans ferroviaris que l'Ajuntament pacti amb Adif per a la construcció dels dos túnels.»

–«No és imprescindible, però hi ha un consens en el qual el PP, CiU i Foment del Treball de moment no volen ser. És un gran pacte, molt ben vist per molta gent. Ni l'absència d'uns ni alguna qüestió no prou completament tractada han d'impedir la valoració d'un instrument de planificació que és crucial per als propers vint anys de Catalunya.»

–«Per això està en segona fase, entre el 2015 i el 2020. D'aquí al 2015 no es pot plantejar, i no caldrà, entre altres motius perquè hi ha altres coses prioritàries. En el viatge, de moment ja hem prescindit de la prolongació de l'eix transversal fins a Caldes, que està liquidada definitivament.»

–«Tots els trams pendents de l'anella de les Gavarres abans d'un any tindran els estudis informatius i declaracions d'impacte ambiental fetes. En obres ja es veurà.»

–«Ja m'esperava tot el que ha passat. Entenc tots els arguments, els trobo legítims, l'únic que no m'agrada de tot el procés és la posició d'aquells que defensen una opció perquè defensen les seves propietats. La gent hauria de dir la veritat, i que els que són propietaris directes facin servir arguments ecologistes en defensa de l'opció que no els perjudica a ells, sense confessar-se propietaris, em sembla una mica fort.»

–«Hi havia d'haver una alternativa, i vam creure que per simplificar el procés d'informació pública, i amb la decisió presa respecte al traçat triat, amb això n'hi havia prou.»

–«Sí, però com que hi havia hagut ja una informació pública amb els traçats sud i nord en què havíem optat per no triar, i algú posava en dubte que aquest fos el procés per escollir, doncs vam decidir que triàvem, trèiem la informació pública amb dues alternatives, i un cop completat aquest tràmit, aniríem a la declaració d'impacte ambiental.»

–«En els meus sis anys de conseller m'he trobat amb projectes molt més complexos, i més cars, sobretot a l'àrea de Barcelona. Ara bé, per la virulència de la polarització, en l'àmbit gironí ha tingut un nivell de polèmica que, com que ja venia de molt lluny, ja ens el sabíem. Per tant, tampoc no venia d'aquí. I insisteixo en un element clau, que és la posició majoritària de l'Ajuntament de la Bisbal, determinant per a la decisió que es pren.»
Aquí havíem tingut un rebuig frontal a una solució dràstica de fa set o vuit anys, que va fer que haguéssim d'anar a una variant, i es mantenia un punt negre a les carreteres de Girona. L'argument de l'Ajuntament de Llambilles era que no podien permetre que els veïns entressin a la carretera i posessin en risc les seves vides, i jo estava d'acord en això. Totes les cues que ha suportat tantíssima gent pel semàfor són per salvar vides de gent que entra o surt de Llambilles. I jo poso aquestes vides per davant del temps preciós de la gent que fa cua. I la fórmula de la rotonda ens la inventem quan veiem que s'endarrereix l'acord per la variant, per minimitzar l'impacte del semàfor, i minimitzar les cues en una carretera on la gent està molt ben acostumada perquè de Palamós a Girona no hi havia ni un sol semàfor, contràriament al que passa a l'altre costat de l'anella de les Gavarres, on hi ha molts semàfors. Allà el mateix sistema semafòric regula les cues, i en canvi a Llambilles es concentra en un únic punt. Els efectes ja els sabíem tots; ara bé, havíem de continuar deixant que la gent de Llambilles se la jugués? Seria una mica fort, i vam posar el semàfor.»

–«S'han de fer les carreteres estrictament necessàries, sobretot aquelles que s'havien d'haver fet fa vint anys i no es van fer. I és evident que un cop la xarxa bàsica tingui una estructura mínima de carreteres principals desdoblades, amb els projectes en marxa, no se n'haurà de desdoblar mai més cap.»

–«Sóc partidari que la Caixa de Girona, amb la seva independència, prengui les decisions que hagi de prendre per la seva pròpia governació, per la seva evolució econòmica i pel reforçament de les seves estructures financeres. Ja ho decidiran el consell i l'assemblea. Són ells els que decidiran el que més els convé coneixent la situació interna de la caixa, que és bona. Ara, si en el mercat hi ha oportunitats o uns diners que vénen del Banc d'Espanya que potser es poden aprofitar, no ho sé, ja ho decidirà la mateixa caixa.»

–«Sóc optimista, i espero que, malgrat que hi estan posant molt de temps, finalment prevalgui el seny. I també tinc molt clar que mentre no hi hagi sentència l'Estatut és plenament constitucional i plenament vigent, i que només depèn de nosaltres aprofitar-lo fins a les últimes conseqüències. Si mai canviés la situació, ja ho veuríem, però en el dia d'avui l'Estatut hi és, és vigent, és constitucional, una llei orgànica i s'ha d'aplicar. I el govern té com a objectiu prioritari desplegar, desenvolupar l'Estatut vigent.»

–«Recordeu que l'Estatut del 1979 devia tenir un 60% dels traspassos fets 25 anys després. Crec que encara anem més de pressa ara que amb l'Estatut anterior.»