Roba estesa, encara
Les quatre capitals catalanes fan els ulls grossos i no multen d'ofici a qui penja roba a finestres i balcons que donen a la via pública
Les seves ordenances de civisme ho prohibeixen però no s'ha sancionat quasi ningú
Penjar vestits i estendre roba –neta o bruta– als balcons i finestres que donen a la via pública està prohibit. Així ho estipulen, amb petits matisos, la gran majoria de les ordenances de civisme aprovades pels ajuntaments catalans els últims anys. Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida, per aquest ordre, van donar el vistiplau a les seves entre 1996 i 2007, però des d'aleshores no han posat gairebé cap multa –dues, el 2013, en el cas de Barcelona– per aquesta infracció lleu i castigada, segons el municipi català, amb sancions d'entre 30 i 750 euros.
Un dels primers ajuntaments que van tenir una ordenança general de convivència ciutadana va ser el de Girona. La corporació municipal va aprovar-la el 23 de maig del 1996 i en el seu article 52 ja considerava una infracció “estendre roba en façanes confrontants amb la via pública quan els edificis reuneixin les condicions adients per fer-ho en un altre indret”. Llavors, estendre la bugada al balcó podia suposar fins a 15.000 pessetes de multa. L'actual ordenança de civilitat (aprovada el 2012 amb els vots en contra del PSC, ICV i la CUP) l'estableix entre 50 i 150 euros, però en els últims anys no s'ha iniciat cap expedient. Només un el 2011 per haver espolsat catifes en uns balcons. “Abans d'arribar a la sanció, prèviament fem una carta d'avís recordant la normativa vigent; la gent respon bé i retira la roba”, diu Joan Alcalà, regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública a Girona. Tot i haver-hi un marge considerable de tolerància, Alcalà opina: “El fet que existeixi una normativa ens dóna força i tot queda més clar. Tant de bo no haguéssim de tenir tanta llei i s'apliqués més el sentit comú.”
On tampoc no han mirat prim, en aquests últims nou anys, és a Tarragona. Carles Castillo, tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona, admet que la roba estesa als balcons no és una prioritat des del punt de vista de la seguretat. “Tenim la norma interna de no actuar d'ofici davant aquestes situacions i, per no caure en un afany recaptatori, ens guardem la multa només per a casos extrems.” La finalitat de la sanció econòmica, segons ell, no pot ser castigar sinó fer pedagogia i s'actua –primer informant– quan s'ha presentat una denúncia.
Tot i no haver posat cap multa fins ara, Castillo defensa que aquesta prohibició continuï inclosa a l'ordenança com una actitud incívica ja que “llença el missatge que això no s'ha de fer”. Amb tot, el tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana reconeix que potser tampoc cal una ordenança que sigui tan detallada. Per això, l'Ajuntament ha encarregat a la Universitat Rovira i Virgili una modificació de l'ordenança per fer-la més generalista i menys intervencionista. “És millor no concretar tant perquè al final acaba sent una ordenança no realista i la sensació de la ciutadania és d'un control excessiu en molts àmbits de la vida per part de l'administració pública, cosa que tampoc és desitjable”, diu Castillo. Aquesta modificació de l'ordenança tarragonina no té data: “M'agradaria pactar-ho amb l'oposició i fer-ho amb calma.”
Tant a Barcelona com a l'Hospitalet de Llobregat (ciutats amb ordenances del 2006 i 2005), s'incideix en la roba estesa si es detecta algun conflicte, segons els respectius ajuntaments, però en ambdós casos diuen que hi ha altres temes de civisme, sobretot de convivència, que preocupen força més. Per estendre roba, d'entrada, no s'acostuma a multar. Tampoc ho fan a la ciutat de Lleida. Primer, perquè és una pràctica força extingida en aquests últims anys –“pràcticament tothom estén als celoberts”– i segon, perquè abans s'opta per explicar per què no es pot fer.
A la capital del Segrià, gran part d'aquesta tasca informativa, sobretot amb la població nouvinguda, la fan els mediadors de carrer i 17 agents cívics. Sara Mestres, tinent d'alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana de Lleida, considera que, tot i no haver-se tramitat cap denúncia per estendre roba als balcons i finestres, aquest article ha de constar a l'ordenança de convivència i civisme, la qual “no ha estat ni és paper mullat sinó una normativa general que s'aplica amb més o menys contundència segons cada cas” i d'acord amb les necessitats d'una ciutat de 140.000 habitants.
Estètica i estalvi
La prohibició d'estendre roba als balcons és, segons diuen algunes ordenances (no totes), per “no pertorbar” l'estètica urbana. L'estètica és un concepte molt subjectiu, com reconeixen alguns polítics i denuncia la CUP de Manresa. “Hi ha molts llocs mediterranis on tenen roba al carrer com un costum simpàtic i pintoresc. Hi ha coses a les ciutats que fan bastant més lleig que la roba estesa”, comenta Adam Majó, portaveu i regidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa. Aquest grup, el 15 de maig passat va presentar una moció al ple municipal perquè es revisi l'ordenança de civisme (d'acord amb una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya) per tal que no estigmatitzi la gent amb menys recursos. “Qui estén la roba als balcons normalment és perquè viu en pisos petits, sense pati ni celobert i no té altre lloc on fer-ho”, explica Majó.
Un altre argument per no multar la gent que estén roba al balcó esgrimit per la CUP –i avalat per diferents campanyes institucionals– és l'estalvi energètic. “Si teniu espai suficient, l'escalfor del sol és sempre el millor sistema d'assecat”, recorda l'Institut Català de l'Energia al seu web. Una assecadora consumeix molta energia –la potència de les resistències treballa al voltant dels 3.000 W—. “És un electrodomèstic aliè a la nostra cultura, ja que disposem de prou hores de sol i vent continu. Si la teniu, feu-la servir el mínim”, es recomana en una guia editada per l'Ajuntament de Barcelona i Ecologistes en Acció.