Altres derivats de “petit”

Els valencians, a més de “petot”, “pototet” i “petorrí” també tenim, per a designar el mateix concepte, altres paraules de la mateixa família, com ara “petelló” i “petirró”, a més d'altres d'origen etimològic diferent com ara “manyaco”, “micarró”, “micorro” i “monyicot”.

El català normatiu usa, fonamentalment, la paraula “patufet”, vocable provinent dels dialectes orientals al qual els lingüistes no assignen un origen etimològic clar. Probablement, si empraren la grafia “petofet” —que en català oriental sona exactament igual que patufet— i la compararen amb el “petot” ontinyentí ho veurien una mica més clar.

A Catalunya s'usa també “petarrell”, paraula que els valencians no emprem.

En occità hi ha la paraula “petiot” que significa 'petit', 'xicotet', 'menut'. La paraula occitana ha passat al francés, llengua en la qual té el significat de 'xiquet xicotet', exactament el mateix que té “petot” a Ontinyent i “pototet” (diminutiu deturpat de “petot”) a Elx.

En castellà hi ha la paraula “pituso” i el seu diminutiu “pitusín” que s'usen per a denominar de manera afectuosa els xiquets xicotets, sobretot si són boniquets i graciosets.

En castellà hi ha també la paraula “petiso” que en diversos països sud-americans (Argentina, Bolívia, Paraguai, Perú, Uruguai i Xile) té el significat de 'persona baixoteta, de poca estatura'.

Cal aclarir que la paraula “pitufo” que s'usa en castellà per a denominar eixos ninotets blaus amb barretina que en la versió original francesa s'anomenen “schtroumpfs” i que en català, gràcies al lingüista Albert Jané, reben el nom de “barrufets”, va ser creada pel traductor Miquel Agustí a partir de la paraula catalana “patufet”. Supose que, en realitat, és un encreuament —no sé si conscient o inconscient— entre el mot català “patufet” i el castellà “pituso”. Actualment la paraula ha fet fortuna i s'empra, a més de per a denominar els ninotets en qüestió, per a referir-se als xiquets de poca edat. S'usa també bastat el seu diminutiu “pitufín”. La paraula no l'ha admesa encara la Real Academia Española de la Lengua en el seu diccionari però sí que la trobem en el Diccionario del Español Actual.

Tots aquests vocables nostres —patufet (que caldria escriure petofet), petarrell, petelló, petirró, petorrí, petot, pototet (que caldria escriure petotet)—, així com l'occità (i ara també francés) petiot deriven del llatí pitulus i tots ells estan relacionats amb petit. La mateixa afirmació podríem fer de les paraules castellanes pituso, petiso i la creació moderna pitufo.

Cal deixar clar i ben clar que les paraules “pet” i “pota” no tenen absolutament res a veure amb cap dels mots relacionats en el paràgraf anterior.