Els partits favorables a la consulta del 9-N desitgen la victòria del sí en el referèndum escocès perquè estan convençuts que una Escòcia independent acabaria integrant-se a la Unió Europea i a l'euro, fet que deixaria en evidència el discurs de la por que utilitza l'Estat espanyol. “Els dubtes sobre una Catalunya independent quedarien contestats per una Escòcia independent”, defensa Jaume Bosch, diputat d'ICV, que creu que Espanya no s'atrevirà a vetar Escòcia a la UE si haurà estat el mateix Regne Unit qui n'haurà avalat la independència. Pel diputat de la CUP Quim Arrufat, el sí escocès “desdramatitzaria el fet de ser independent” perquè es faria un traspàs pacífic de sobirania i s'obriria un camí en el si de la UE. Del mateix parer és el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, que defensa que “Escòcia marca el camí”.

No ho veuen igualment des del PSC i Ciutadans. La portaveu socialista, Esther Niubó, no descarta que el govern espanyol acabi vetant Escòcia, i la diputada de C's, Carina Mejías, considera que a diversos estats europeus no els interessa una Escòcia independent pels conflictes interns que tenen vius en alguns dels seus territoris, i que en vetaran l'ingrés a la UE.

Els favorables a la consulta consideren ja una victòria el fet que se celebri el referèndum amb el vistiplau del govern britànic perquè “posa en evidència davant la Unió Europea” l'enrocament del govern espanyol, en paraules de Bosch. Turull ho considera “una victòria a ulls de la comunitat internacional perquè es vota amb normalitat i el resultat és acceptat per totes dues parts”. Sigui quin sigui aquest, es debiliten els arguments del govern espanyol, segons ell, perquè una Escòcia independent serà acceptada per la comunitat internacional i el manteniment de l'Escòcia autònoma serà acceptat pels independentistes escocesos.

Arrufat destaca que la via escocesa ha estat determinant perquè alguns sectors del catalanisme conservador hagin apostat o, si més no, acceptat l'independentisme en veure'l “menys inversemblant”. Niubó també defensa que la celebració de la consulta escocesa tindrà molta influència perquè mostrarà davant de la comunitat internacional una via cap a la independència “amb totes les garanties democràtiques”. Però recorda que el Partit Nacionalista Escocès va reconèixer la sobirania britànica a l'hora de demanar el referèndum, que ha estat pactat.

Carina Mejías creu que no tindrà influència en el cas català perquè Londres ha cedit la competència per organitzar un referèndum per la “lleialtat institucional” d'Edimburg, molt diferent, segons ella, de “l'enfrontament” i “el greuge comparatiu” del sobiranisme català, que ha decidit data i pregunta unilateralment.

Tant Bosch com Arrufat recorden la història per explicar les posicions oposades dels governs britànic i espanyol. La unió d'Escòcia al Regne Unit del 1707 va ser una decisió del Parlament escocès, mentre que la de Catalunya a Espanya és fruit de la derrota del 1714. “La identitat constituent del Regne Unit és plurinacional. L'espanyola és fruit de guerres”, diu Arrufat.