Més enllà de Minsk

“Ara hi ha un raig d'esperança per a la pau”, va comentar la cancellera alemanya, Angela Merkel, als seus assessors en acabar la cimera a Minsk, però va insistir que “encara queden grans obstacles” i “molta feina per fer”. A més de molta feina per fer, també falten dos dies per a l'entrada en vigor de l'alto el foc, durant els quals poden passar moltes coses, sobretot a la zona de Debàltseve, on els rebels prorussos asseguren que han aconseguit encerclar més de 6.000 efectius de l'exèrcit ucraïnès, però el govern de Kíev ho nega.

L'única notícia positiva és l'acord d'alto el foc, si s'arriba a complir, però a hores d'ara queden massa interrogants per poder celebrar l'arribada de la pau. Entre els apartats del full de ruta hi ha diversos punts que en contenen tants que es poden anar desenvolupant segons escenaris molt diferents, sobretot la reforma constitucional, les eleccions als territoris rebels i el control de la frontera per part de Kíev en aquestes regions.

Alguns experts parlen més aviat d'un respir que les dues parts enfrontades necessitaven per recuperar forces. L'analista militar rus Pàvel Felguengauer està convençut que es tracta “d'una pausa operativa”, però opina que Moscou continuarà influint amb els mecanismes que pugui per provocar una crisi política a Ucraïna amb l'objectiu d'aconseguir finalment la neutralitat del país veí perquè no pugui entrar ni a la Unió Europea ni a l'OTAN.

Des de Kíev es veu com una victòria diplomàtica d'Ucraïna el fet que en els documents no hi hagi les sigles DNR i LNR, les abreviatures de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i de Lugansk, sinó que es parli d'aquestes regions en el marc d'Ucraïna. Per Vadim Karasev, director de l'Institut d'Estratègies Globals de Kíev, això és un clar senyal que el govern pot recuperar la sobirania sobre aquests territoris. A Kíev això es veu com una victòria però el Kremlin ja fa temps que ha deixat clar que aquests territoris no li interessen com a repúbliques independents sinó més aviat com a regions dins d'Ucraïna a través de les quals pugui exercir la seva influència.

Per la seva banda, el professor de politologia de l'Acadèmia Kíev-Moguila Aleksei Garan considera que “les negociacions es poden valorar de forma positiva” sempre que el president rus, Vladímir Putin, també compleixi els acords. El cas, però, és que Putin, juntament amb Merkel, Petró Poroixenko i François Hollande, només va signar una declaració a favor de la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna ja que el full de ruta el va signar el grup de contacte.

Tal com destaquen Andrei Illarionov, economista rus i opositor, i també el politòleg rus Andrei Piantkovski, Putin ha sortit molt reforçat d'aquesta ofensiva diplomàtica ja que en cap moment s'ha reconegut oficialment que Rússia sigui part implicada en el conflicte, no s'ha condemnat l'agressió russa, ni tampoc l'ocupació de Crimea. Al contrari, Putin ha aparegut com un mediador i el resultat d'aquesta cimera permetrà una mica de distensió en les relacions entre Rússia i Occident, un fet que també interessava molt a la Unió Europea i d'aquí ve l'ofensiva diplomàtica comuna de Merkel i d'Hollande.