La comoditat del periodisme sedentari

a pocs dies vaig llegir una piulada de no recordo qui que deia: “Els diaris de paper publiquen el que el dia abans van publicar els diaris digitals que publicaven el que s'havia publicat al Twitter una hora abans.” Va ser com un cop de puny als morros per als periodistes que procurem pescar temes propis enmig del ruixat de comunicats i informacions que ens baixen de gabinets i ens oficials. Però s'ha d'admetre que el piulador (lamento no recordar-lo), molt enginyós, té bona part de raó i retrata una trista i crua realitat. Per fer una mica d'autocrítica del sector, vull parar l'atenció en altres defectes que patim els periodistes del segle XXI, cada cop més acostumats a fer talla i enganxa amb allò que ens donen bo i mastegat i poc àvids a l'hora d'aixecar pedres per veure què hi ha a sota. Em centro en la temàtica de la seguretat, que és la que millor domino. Fixeu-vos per exemple quantes vegades heu vist el titular que comença “Els Mossos investiguen la mort de...” Jo he fet la prova de mirar quantes entrades registra Google i m'han sortit cap a una vintena de planes. Amb això no vull pas remarcar que els Mossos investiguen molt (que ho fan) o que tenen molta feina (que en tenen) sinó que el titular no és el que toca. Totes aquestes informacions, que calquen l'encapçalament del comunicat policial (que evidentment dóna el protagonisme al cos), equivoquen l'enfocament de la notícia, que en aquests casos sempre és que han assassinat algú o que han trobat algú assassinat. Altres titulats freqüents: “Els bombers han fet X sortides a causa del vent”, “els bombers rescaten...”, “els bombers treballen en un foc...” Els bombers fan la seva feina (que els agraïm), però és el que els pertoca i nosaltres convertim els seus moviments en notícia quan la notícia és la incidència, l'accident o tragèdia que els ha obligat a sortir del parc i posar les sirenes. Per dir-ho d'alguna manera: ens assenyalen la lluna i ens quedem a mirar el dit. I tendim perillosament a convertir-nos, per més tecnologia del s. XXI que gastem, en agutzils que vociferen i repeteixen sense pensar els missatges rebuts de les autoritats i correm el risc que als films ens continuïn retratant com un vesper humà fent preguntes vanes i posant el micròfon a la boca de qui no té res a dir.

F