L'Interfado duu a Lleida el més singular del gènere

L'espectacle Univerfado de la lleidatana Carolina Blàvia va posar punt final ahir, diumenge, a la quarta edició del festival Interfado, el Festival Internacional de Fado de Catalunya, un esdeveniment que ha permès descobrir a Lleida propostes singulars del gènere. De fet, Blàvia, que també és coordinadora del festival, va assegurar que Interfado s'ha consolidat com un referent per als amants de la música portuguesa i sobretot com una plataforma per difondre formacions innovadores. El següent pas, va assegurar, és augmentar el nombre d'activitats culturals paral·leles als concerts i la participació del públic. L'Interfado, l'organitza la Fundació Orfeó Lleidatà en col·laboració amb la Paeria.

Divendres al Cafè del Teatre de l'Escorxador es va poder escoltar la proposta del trio francoportuguès Cordeone, un fado amb tocs de jazz manouche, és a dir, amb influències gitanes. Dissabte va ser el torn dels gallecs Clave de Fado, un quartet liderat per Iria Estévez que aprofundeix en les connexions entre la música portuguesa i la gallega. La principal particularitat és que introdueixen una guitarra d'origen brasiler, la viola caipira, un instrument que en els darrers anys també s'està treballant molt en el folklore gallec, segons ha explicat el seu intèrpret Isaac Garabatos. A més, la manera d'interpretar els fados de la cantant també s'allunya de la tradicional dels clàssics portuguesos.

Al seu torn, Carolina Blàvia va explorar també noves essències i sonoritats amb el repertori de l'espectacle Univerfado, que va tancar el festival ahir. Al duet que Blàvia forma amb el pianista Pancho Marrodán, s'hi ha incorporat enguany el violí de Mariona Montagut.

Coincidint amb les actuacions de divendres i dissabte el públic també va gaudir de degustacions de productes gastronòmics típics lusitans. El festival Interfado, de fet, ha programat diverses activitats culturals paral·leles als concerts. Aquest any, al mateix Cafè del Teatre, s'hi ha pogut veure l'exposició fotogràfica Nenhures, de la periodista Lele Sorribas, formada per imatges que parlen del buit com a detonant de la inspiració i la melancolia.