Aena publica un llibre sobre la història de l'aeroport de Reus
La publicació constata la gran evolució de l'aeròdrom en els últims anys
Els inicis de l'aeronàutica a Reus van estar lligats als festivals aeris de la primera dècada del segle XX, com va ser l'intent frustrat de l'aviador francès Jean Mauvais de realitzar un vol entre Sitges i Tarragona, el 4 de juliol de 1911, o la contractació dos anys després, duta a terme per l'Ajuntament de Reus, dels també aviadors francesos Dezamel i Henri Tixier perquè fessin un seguit de vols des dels seus fràgils aeroplans de fusta i roba. La llavor de l'afició a l'aviació ja estava plantada i a punt perquè florís l'any 1935, amb la constitució de l'aeroclub de Reus i la compra dels terrenys del Pi de Bofarull per construir-hi un camp d'aviació. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola, però, va aturar aquells plans perquè els terrenys de l'incipient aeròdrom van ser utilitzats per l'exèrcit republicà com a base de les seves operacions. Immediatament després de la guerra, el règim franquista també va aprofitar l'aeròdrom per instal·lar-hi una escola de caça que va durar fins al gener de 1941, on es van formar pilots militars. També a finals dels anys quaranta, l'aeroclub va obtenir permís per dur-hi a terme les seves activitats.
La segona fita important de la història de l'aeroport reusenc es produeix el novembre del 1957, en què es van produir els primers passos de l'aviació comercial a l'aeroport de Reus. La companyia Aviaco va programar per a l'hivern de 1957-1958 el primer intent d'establir una línia aèria amb Madrid: «La companyia va programar per a l'hivern de 1957-1958 el vol de codi A0-254 entre Madrid i el doble destí Tarragona/Reus, com es va denominar en aquell temps aquesta línia aèria. El vol sortia de la capital d'Espanya a les 15.45 h i arribava a l'aeroport de Reus a les 17.10 h. Des de Reus fins a Madrid sortia a les 8.30 h per arribar a les 9.55 h a Barajas, i operava tots els dies laborables», explica Luis Utrilla a Història de l'aeroport de Reus. El vol es feia amb quadrimotors i els preus dels bitllets eren de 790 pessetes l'anada i de 1.422 pessetes l'anada i tornada.
De manera paral·lela, el país es va començar a obrir al turisme. La Costa Daurada no en va ser una excepció i a començaments dels anys seixanta hi va haver els primers intents perquè la base aèria de Reus fos la destinació de vols xàrter procedents del Regne Unit. La liberalització del transport europeu, duta a terme els anys vuitanta, i la desafecció militar de la base, l'any 1992, van ser també fites importants que van permetre l'enlairament de l'activitat de l'aeroport de Reus, que avui dia registra un trànsit anual que ronda el milió i mig de passatgers i presenta un gran potencial de creixement. Tal com diu en el pròleg del llibre Vicenç Pallarès, director de l'aeròdrom reusenc, «l'aeroport ha deixat de ser una infraestructura del territori proper per convertir-se en una infraestructura decisiva per al creixement i el futur de tota la Costa Daurada, la seva àrea d'influència i el conjunt de Catalunya».