Cultura

Oscar «guai» al Goya

Josep Maria Mestres recupera un text d'Oscar Wilde de fa un segle que ja denuncia la corrupció política, i el trasllada a avui

Si la peça es diu Un marit ideal i no «un polític ideal» és perquè Wilde situa la crisi dins del que llavors es tenia per una família perfecta. El dramaturg, segons explica el director Josep Maria Mestres, «defensa tots els seus personatges». Tots tenen raons per executar traïcions. Per això, Folk, ahir en la presentació, s'identificava amb el diputat del Partit Popular valencià Ricardo Costa, actualment a l'ull de l'huracà judicial i de la premsa: «Pobre, pateix molt.» De fet, comenta Mestres, en l'obra es reflexiona sobre la moral i l'ètica de la política, dels abusos de les persones que poden aprofitar informació privilegiada. El director reivindica l'humor com una teràpia per no patir depressions, «si pots riure, perds la por». De fet, un dels desitjos de Pou i de Mestres és que espectadors que desconeguin Wilde pensin que aquest és un autor contemporani que escriu amb gran brillantor.

Josep Maria Mestres ja va abordar un Wilde al TNC ara fa tres anys (El ventall de Lady Windermere) amb la majoria dels actors d'aquesta producció avalada per Focus. Abel Folk, Sílvia Bel i Anna Ycobalzeta van treballar en l'anterior Wilde i, ara, tornen a interpretar uns personatges que gaudeixen d'unes rèpliques brillants: «Wilde és l'autor que escriu més paradoxes per minut», defineix el director. Joel Joan, que torna a un repartiment del director després de quinze anys de Kràmpack, interpreta un personatge que respira l'esperit àcrata del dramaturg. Ell, sense saber-ho, serà la raó d'una venjança de Laura Cheveley (Sílvia Bel), l'únic personatge que no pertany a una família de pedigrí, una nova rica a la qual se li retreu la condició de nouvinguda.

Mercè Pons s'estrena amb Mestres i torna al Goya. Recorda les èpoques difícils en què actuaven onze funcions a la setmana, molt abans de la reforma que ha permès reobrir-lo donant-li una intimitat i proximitat entre escenari i espectadors. L'actriu interpreta la dona del polític, amb el qual s'havien promès una fe cega. La seva integritat i el descobriment d'una falta greu del seu marit provocarà una revolució d'imprevisibles conseqüències. L'amor, però, podria apaivagar la ràbia. Perquè el perdó i la reconciliació també tenen entrada en aquesta peça.

Tot i que la producció ha eliminat un dels majordoms més càustics de l'escena («les rèpliques dels personatges exclosos s'han repartit» entre els personatges supervivents», aclareix Mestres) manté el pare d'Arthur Goring (Camilo García), un conservador recalcitrant que amaga amants, i la Senyora Markby (Carmen Balagué), dona madura que admira les bondats dels altres però que se'n desmarca. Pel que fa a Gina Giltern (Anna Ycobalzeta) es desentén de lligar-se amb un marit ideal, s'estima més un home natural.

El Goya, primer any

El Goya manté la seva política de no donar una data de sortida de l'espectacle. Es calcula, però, que la peça aguanti fins al mes de gener i, a partir de llavors, arrenqui una gira fins a la primavera per Catalunya. Les previsions més optimistes anuncien la possibilitat de fer una producció en castellà per fer temporada a Madrid i gira per l'Estat espanyol. Una situació que ja s'ha fet amb el primer títol, Els nois d'història, dirigit i protagonitzat per Josep Maria Pou. El primer any, completat amb La vida por delante, amb Concha Velasco, va superar les expectatives amb un 85% d'ocupació durant més de deu mesos de temporada. L'obra, amb deu mil entrades venudes per anticipat, té un any de gira, calculen els seus productors, satisfets. La direcció artística del Goya prepara per a la sortida del text de Wilde una nova peça de Yasmina Reza: Un déu salvatge.

Abel Folk tornarà a fer de productor teatral

L'última aventura d'Abel Folk com a productor (va participar en el musical Què?) va ser un petit daltabaix econòmic. La seva productora s'ha refugiat ara en una pel·lícula, Excuses, que s'estrena al novembre a la gran pantalla després de passar pel Festival de Valladolid i a Amèrica (amb el suport de l'Institut Ramon Llull). Folk, de totes maneres, ja assegura que La Projectora ha començat a moure dos possibles projectes teatrals ambiciosos. Després d'èxits com ara Mentiders i Pels pèls, i fracassos econòmics com Què? volen arriscar menys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.