Se n'ha anat en Miquel Font, se n'ha anat el pastisser, el pintor, el pare, l'avi, l'amic, el veí.

Se n'ha anat una gran persona i un gran saltenc, una persona que no tenia mai un no per a ningú, una persona afable i amb un somriure sorneguer. Se n'ha anat sense fer soroll, a poc a poc, com feia les coses, a poc a poc, sense molestar a ningú.

La gent de Salt et trobarem a faltar, trobarem a faltar les teves estones de conversa per parlar de futbol, menjar, l'estiu que vindrà o del temps que fa; el tema poc importava, l'important era poder xerrar, i xerrar.

La pastisseria quedarà òrfena, però tu sempre hi seràs, ens haurem de menjar una Farga per recordar la dolçor del teu tarannà, i a l'estiu quan surti de casa per anar a la cala, que tu tants cops has dibuixat, miraré a través del portal i tu ja no hi seràs per pintar un somriure, un “bon dia”, “un com estàs”.

Gràcies, Miquel, per tot el que hem compartit i per haver estimat i fet tant per Salt. Una forta abraçada als teus fills, Santi, Narcís, Miquel i Lídia.