Vaig veure Miquel Iceta a la sortida de la projecció de “Pacifiction”, d’Albert Serra, a l’Auditori Lumière de Canes. Al ministre de Cultura del govern espanyol se’l veia atrafegat. Poc després...

Arran de l’anunci per part del govern britànic de l’extradició de Julian Assange als EUA he recordat un article, “L’esperador descalç”, que va publicar l’enyorat Miquel Pairolí fa uns quants...

Al festival Temporada Alta del 2019, s’hi va representar un muntatge teatral dirigit per Thomas Ostermeir que adapta Retour à Reims, un relat autobiogràfic, però també un assaig sobre l’esdevenir...

Com també deu haver fet tard o d’hora qui em llegeix, he afrontat la declaració de renda corresponent a l’exercici del 2021. En fi, sempre és difícil estar contenta un cop feta i saber el resultat....

Tenia 108 anys, així que ha tingut una llarga vida començada i acabada a Trieste, però em sap greu que s’hagi mort: Boris Pahor hauria d’haver viscut sempre perquè ell era la memòria del que no...

Fa trenta anys, en la meva primera edició del festival de Canes, em van dir: «Mira, aquell és l’Andrei Plakhov». Omnipresent en càrrecs de la FIPRESCI, havia sigut crític de cinema del «Pravda»,...

Adèle Haenel és la primera actriu francesa que va atrevir-se a denunciar que un director (Chistophe Ruggia) va assetjar-la sexualment: ella tenia tretze anys i feia el seu primer film. Al cap d’un...

Ara que tant és parla d’”Alcarràs” com a testimoni d’unes formes de vida al món rural en procés d’extinció, és just i precís tenir present que fa anys que hi fa atenció un fotògraf i...