Pius Pujades Lladó

Pius Pujades Lladó

Tribuna

Algú m’expliqui qui mana

Feien goig: així, en fila, amb les togues negres i els collars brillants de poder al coll. Ells eren l’estat, un dels poder de l’estat. Amb tot un rei al mig, coronant-los a tots. Teòricament, només...

Tribuna

Val més que calli

Sap que li dic? Res no aclariran. De tot això dels espies i l’imam de Ripoll. Res.- Perquè ho diu?- Perquè ningú no vol saber la veritat. Tots pregunten el que ja sabem, que l’imam era un confident,...

Tribuna

Faré veure que ho sé tot

Tot comença quan en Mas, vull dir el president Mas, s’adona que les coses estan malament però que a Madrid no volen canviar res. El president pensa: el que hem de fer és declarar la independència...

Tribuna

Jo també em queixo

Sí, ja ho sé: totes les masses piquen. A Barcelona es queixen que els arriben massa creuers al port, que les rodalies de la Sagrada Família estan saturades de visitants, que la Rambla és sempre una...

Tribuna

‘Alea jacta est’

Avui no toca. I em sap greu. Però avui no parlarem de política. Dilluns de reflexió. Com deia el meu avi: déu nos en guard d’un ja està fet. Ens han deixat parlar i hem parlat. Ara a treballar tothom,...

Tribuna

Testimonis de la veritat

Jo me’ls crec. I no només perquè els testimonis estan obligats a dir la veritat, no. Me’ls crec perquè són persones escollides, educades, preparades, ensinistrades, treballades, modelades, estructurades...

Tribuna

Crec en els jutges

Ho va dir prou clar un dels advocats, i tant li fa quin era: “vostès no són aquí per fer de salvadors de la pàtria; vostès hi són per impartir justícia”. Però, és clar, un jutge pot sentir-se...

Tribuna

La carambola del jutjat 13

Me’n guardaré pla bé de ficar-m’hi. Que els juristes ho estudiïn i decideixin. Ara, ningú no pot negar que amb aquella adjudicació de la primera demanda sobre el procés hi ha un embolic gros....

Tribuna

El monstre no dormia

Podíem fer veure que el monstre no hi era, podíem creure que les coses havien canviat, podíem proclamar als quatre vents que havíem girat full, ens podíem imaginar que tot el que estava per fer era...