Pius Pujades Lladó

Pius Pujades Lladó

la crònica

La fauna amiga de l'Onyar

Vaig veure, ja fa temps, com una gavina empaitava uns aneguets que nedaven en fila darrere la seva mare, Onyar enllà. I com l'últim de la fila era convertit en sucós esmorzar de l'àgil depredador....

la crònica

El caliu i la flama

Semblaria que ara tots estan per les eleccions, que el problema del procés català es deixa per a més endavant, quan toqui. El gros del material periodístic esmerçat a argumentar a favor o en contra...

la crònica

Notes madrilenyes

Anar i tornar de Girona a Madrid en el TGV és cosa de bufar i fer ampolles. En el meu cas, anada, tres hores i mitja; tornada, quatre hores. Cert que de Barcelona a Madrid només vam parar a Saragossa....

opinió

Negocis andorrans

La família Cierco té molta força a Andorra. El seu ram de tota la vida: el tabac. Tabac americà, importat a granel i elaborat a les fàbriques del Principat amb llicència de les grans marques. No...

la crònica

Crònica d'un món perdut

El segle passat va ser el de la popularització de les màquines. Màquines aplicades a la vida de la gent del carrer. Màquines a peu pla. La màquina d'escriure, la màquina de cosir, la màquina de...

opinió

Carta a l'amic aragonès

Vostè ho té clar: Catalunya no ha estat mai un regne ni un territori independent. Primer, ja se sap, depenia de l'imperi carolingi; després, del regne d'Aragó; finalment, d'Espanya. De manera que hem...

la crònica

El nostre nom de cada dia

La gent es parla de tu, tingui l'edat que tingui, com si es conegués de tota la vida. I tots s'anomenen pel nom de pila. Els cognom no existeixen per a la gent normal. A les escoles, al metge, als bars......

la crònica

La gitana de l'Urgell

Ara que teniu una mostra extraordinària de l'obra de Modest Urgell al Museu d'Art, em sembla oportú recordar la gosadia de l'amic Jordi Soler, que l'any 1977 va incloure a la revista d'empresa Cointra-press...

opinió

Parlar pels de casa

“A mi, vostè em fa molta gràcia”, em diu un lector (i encara no sé si m'ho he d'agafar com un retret o com un elogi, que ja es veurà). Demano què li fa gràcia, és clar. “Doncs miri –explica–,...