Una senyora entre senyors

La campanya electoral accentua segons quins rituals entre polítics: gags a Polònia, entrevistes a Buenafuente, acudits per explicar a El club del chiste o foto amb família a Lecturas. Aquests programes d'actualitat i humor –que tot ho banalitzen però fan la vida més lleugera– han promogut la sobreexposició pública de la intimitat. Quan CQC va aconseguir que el rei espanyol es posés les ulleres va fer molta gràcia. Però des de llavors, aquest esquema –un reporter intrèpid i sorneguer amb i sense regals– s'ha repetit fins a avorrir. Ho hauríem de dir en femení perquè quan es tracta d'abordar polítics, la que ho fa és una noia. Els homes amb corbata –el poder– poden així mantenir un flirteig dialogat amb la joveneta que se'ls acosta micròfon en mà a punt per a la pregunta enverinada i un somriure de lolita. Fixem-nos amb Thais Villas a El intermedio de La Sexta. Amb aquelles ulleres, tan de moda, de bibliotecària saberuda té més picardia al Congrés que Maria Lapiedra. En la seva secció, Cañas i barra, no només va aconseguir que Joan Ridao l'abracés com a Titanic –Thais, de dona a dona, Ridao et posava més ullets que Moragas– sinó també que Duran i Lleida li preguntés pels sostenidors. En tots dos casos, però, reportera i polític van sortir satisfets de la trobada, perquè van aconseguir el propòsit. Una altra cosa va ser la truita de patates que va cuinar Montilla, l'únic candidat català que va compartir bar amb la fragatina. Deixant de banda que la secció de Thais Villas és una reedició mini de Tres senyores i un senyor, Montilla va demostrar un cop més que no és un showman, una aptitud en alça entre els polítics.