Olelé

Donat que sembla que no se n'han assabentat, voldria donar una noticia als senyors de TV3: el Barça és de vacances i segons tinc entès no torna a la feina fins a mitjans de juliol. Ho dic perquè, malgrat que sóc futboler convençut i culer fins a la medul·la, m'agradaria suggerir-los que uns dies de descans no anirien pas malament. A vegades els refugis són útils i valuosos. Parar el trajecte durant una estona per després emprendre de nou la marxa amb energia i il·lusions renovades és d'allò més sa i recomanable. Em ve al cap aquesta senzilla reflexió després d'intentar veure –i immediatament haver de canviar d'emissora– Olelé olalà: la final dels aficionats, l'especial que TV3 va emetre divendres en què es donava fe dels vídeos enviats per seguidors del Barça durant la seva estada a Londres per assistir a la final de Wembley.

Mira que em sap greu, però allò no hi havia qui ho suportés. És un d'aquells programes que un pot etiquetar d'essencialment innecessaris i que, en el fons, sorgeixen d'aquesta horripilant plaga dels nostres temps que és l'obsessió compulsiva per fer participar l'espectador de tot. Quasi exigir-li que expressi la seva opinió sempre i en tot moment, encara que sigui una imbecil·litat o directament no existeixi. Fer-li sentir, encara que sigui una pura mentida, que si és molt actiu a Facebook, fa força piulades de Twitter i s'enregistra ell mateix cridant quan Messi fa el 2-1, està contribuint a modificar el mapa de la comunicació actual i a adaptar els mitjans a les noves necessitats de la modernitat.