‘L'hora del lector'

S'ha esdevingut una mala notícia i em dol. Després d'algunes incerteses, s'ha acabat L'hora del lector, el programa de llibres de Televisió de Catalunya. M'expliquen diverses coses sobre el tema. És possible que Emili Manzano es quedi a la casa per fer-se càrrec d'alguna altra proposta i sembla que l'emissora està valorant diverses opcions per a un nou espai literari. Bé, diu el saber popular que, si alguna cosa va bé, el millor és no tocar-la gaire. I em pregunto si calia acabar L'hora del lector, al qual alguna vegada he fet alguna crítica, però al qual he estat fidel amb passió durant tot el seu trajecte. Va néixer a Barcelona TV amb el nom Saló de lectura i Manzano va adaptar la mateixa filosofia quan el va fitxar TVC. Parlar de llibres, de la passió lectora, d'idees en el sentit més pur i noble del terme, no és quelcom que s'estili gaire a la televisió d'avui. Per això em sap greu que s'acabi.

L'últim programa va ser un comiat trufat de classe i altura intel·lectual amb l'entrevista a Miquel Barceló, cim i far de la nostra cultura que ens va deixar un bon grapat de reflexions memorables. Tot i això, per mi el comiat verdader va ser la setmana anterior, amb la fascinant conversa amb Juan Marsé. Mai l'havia escoltat parlar de forma tan despullada. Va evocar Hemingway i la petjada del vell western, va reivindicar la puresa de la ficció com a màxima depuració de la creativitat humana, va parlar dels llibres i de la vida. Una absoluta delícia, medecina per a l'ànima. Adéu-siau, L'hora del lector, encantat i moltes gràcies.