Concursos amb gràcia

Com a no espectadora fan de concursos, si he d'escollir entre Ahora caigo (Antena 3) i Uno para ganar (Cuatro) –deixem de banda La Partida, de TV3, perquè no és novetat i ja en sabem el tarannà– trio el d'Antena 3. En el de Cuatro, en el fons, es fa una mica de trampa perquè els concursants vénen assajats de casa. D'acord que tothom es prepara per a un examen i més si es veu per la tele, i en aquest cas els concursants tenen prou temps per estudiar-se el temari de proves i la millor manera de passar-les. Això sí, com en tot examen, segurament et tocarà la prova en la qual tens menys traça. Però el fet que es valorin aquests tipus d'habilitats, per molt d'esforç i hores que requereixin, no val el premi. És com si els grans guanyessin els petits en els jocs de cucanya de la fira. Uno para ganar és més un xou que un concurs. Ahora caigo pren com a base el concurs més ortodox –les preguntes i respostes– i es fa més festiu, en part pels comentaris del presentador, Arturo Valls, bromista en la seva línia, però també per l'actitud dels concursants, predisposats per a la competició i l'estratègia dels duels però també a caure per la trapa. Aquesta combinació dóna un producte àgil, amè; el que la majoria busca a la tele a l'estiu, amb el qual es pot jugar des de casa i en el qual no es requereixen coneixements enciclopèdics com a Saber y ganar. La gràcia del joc és que, amb més o menys rapidesa mental, control dels nervis, amb coneixements de cultura general i amb el factor sort qualsevol pot guanyar 200.000 euros. És la democratització del quiz show.