Guinyol i Twitter

D'entrada, un esdeveniment sensacional. Els guinyols del Canal+ francès fent broma del presumpte –ara s'ha de posar presumpte a tot arreu perquè si no et demanden– dopatge de Nadal i Contador que tant han indignat els talibans de la pàtria espanyola inviolable. Perquè el que els ha molestat de veritat no és que es fumin de l'esport espanyol, sinó que atemptin contra l'altíssim honor espanyol. Doncs mirin, dues consideracions. Els guinyols són una broma, un exercici de sarcasme, una mirada estripada a la realitat, i, si no la volen entendre i s'ho prenen tot al peu de la lletra, el millor que poden fer és anar a viure a un monestir benedictí. No tinc ni idea de si Nadal i Contador s'han dopat alguna vegada –vull pensar que no– però els donaré una notícia: el dopatge existeix, a Espanya també, molts ciclistes es dopen però no interessa dir-ho perquè tothom prefereix pensar que vivim en un regne de fantasia i felicitat. És molt còmode, això de només tenir sentit de l'humor quan ens interessa. I Sergio Sauca segueix entossudit a romandre al centre de l'huracà. Primer va ser per la tendenciosa locució de les semifinals Barça-Madrid en la Champions, després per les crítiques del seu company Paco Grande –a qui van clavar una bona puntada de peu– i dimarts va piular al Twitter que, a causa de les retallades a TVE, no van viatjar a Leverkusen, sinó que van transmetre el partit del Barça des d'un estudi de la tele. Immediatament la xarxa n'anava plena i l'endemà els diaris també van fer-hi referència. Ara tot s'ha de piular, tot és noticia, tothom està a la que salta.