cultura

Art

Mataró reivindica l'artista Jaume Sans

L'espai de Ca l'Arenas fa la primera retrospectiva d'aquest pintor que va formar part del surrealisme català

La nova temporada expositiva de Ca l'Arenas de Mataró es va estrenar ahir amb una ambiciosa retrospectiva, la primera que es fa a Catalunya de manera global i integral, sobre la figura de Jaume Sans, un pintor que va formar part del surrealisme català dels anys trenta. Nascut a Sitges i maresmenc d'adopció, ja que va viure a Cabrera de Mar els darrers trenta anys de la seva vida, Sans va ser conegut per la seva vinculació a grups avantguardistes i per participar en dues mostres col·lectives que han esdevingut fites històriques d'aquest moviment artístic: Tres escultors, del 1935; i Grup logicofobista, d'un any després.

El comissari de l'exposició, David Santaeulària, explica que Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes convida a endinsar-se i aprofundir no només en l'etapa més coneguda de l'artista, que correspon als anys anterior a la Guerra Civil espanyola, sinó també als seus treballs posteriors, la majoria dels quals inèdits i que han estat cedits per la pròpia família. En la col·lecció hi destaca la que segurament és l'obra més important: Camagüey hidráulico en cuclillas, que forma part de l'exposició permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Tot i que del període inicial se'n conserva poc material i, per exemple, de les escultures que va presentar l'any 1935 només en queda com a testimoni alguna fotografia, Santaeulària destaca un autoretrat de Sans en què amb només 14 anys va dibuixar unes fulles d'afaitar a mode de cabells i un teclat de piano que insinua la barbeta. Una carrera prometedora que va quedar troncada amb la guerra i que va fer que la seva producció s'alentís. De fet, el pintor mai va considerar l'art com la seva professió ni tenia vocació artística. Segons el comissari, d'aquesta etapa de maduresa es conserva un conjunt de quadres que se situen entre l'abstracció constructivista i l'informalisme, però sobretot revelen un autor en constant investigació formal. “És un material que mereix una revisió atenta perquè hi ha moltes obres perfectament equiparables a les de creadors importants de l'època”, destaca.

Per aquest motiu, l'exposició mataronina, que es pot visitar fins al 12 de febrer, tindrà continuïtat amb una segona part en què les pintures de Jaume Sans “dialogaran” amb material d'artistes que van coincidir amb Sans en el temps. A més, es preveu editar un catàleg exhaustiu que reculli també la producció que va fer en altres àmbits creatius, com ara l'interiorisme, el disseny o l'arquitectura, en el quals va demostrar un gran talent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic