cultura

novel·la

festival

El comissari tindrà placa de xèrif

S'han iniciat el tràmits per concedir la medalla d'or del mèrit cultural a Paco Camarasa

Tot té un final, i Paco Camarasa ha decidit deixar de dirigir BCNegra. Només sóc capaç d'imaginar un adéu similar, el de Messi del Barça –oi, Paco?–. I si Messi ens deixarà títols, rècords i gols, Paco Camarasa, també. El títol? Sangre en los estantes (Destino) el seu vademecum negrecriminal particular, que inclou records (sense accent) i gols en format d'anècdota viscuda. Imprescindible. Com ell.

Ahir hi va haver una roda de premsa al Palau de la Virreina per anunciar que Paco Camarasa deixa de ser-ne el comissari. No ho va fer públic en la de presentació de BCNegra 2017 per no interferir, per no manllevar protagonisme al festival que ha dirigit durant dotze anys. De moment no se sap qui serà el nou comissari del festival.

Tres motius l'han empès a deixar el càrrec. “L'estiu passat ja hi donava voltes, perquè després de tancar la llibreria [la mítica Negra y Criminal, a la Barceloneta] i d'escriure el llibre, estava cansat. A més, la indústria del llibre ha canviat molt i potser algú més jove pot donar una altra empenta al festival. I, finalment, s'hi ha sumat un tema personal de salut”, va explicar Camarasa.

L'Espai 4 del Palau de la Virreina va quedar petit amb tants mitjans i amics de Camarasa que hi vam anar. Però, a més, l'esperaven tres sorpreses. La primera era la presència dels sis regidors de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona amb què ha treballat al llarg d'aquests dotze anys: Ferran Mascarell, Jaume Collboni, Jordi Martí, Jaume Ciurana, Carles Martí i Jaume Asens. La segona sorpresa la hi va anunciar Collboni davant de tothom: “Hem posat en marxa el passos per donar-te la medalla d'or del mèrit cultural de Barcelona.” Per tant, el comissari tindrà la placa de xèrif, que s'ha ben guanyat. I no li caldrà estar sol davant el perill, perquè ahir es va fer evident que de companyia no n'hi faltarà.

La tercera sorpresa va ser l'obsequi d'un llibre sobre la ciutat i d'una estilogràfica, i tancar l'acte amb musclos i vi negre, com es feia tradicionalment tots els dissabtes a Negra y Criminal.

Paco Camarasa –amb la seva característica veu prima i mig afònica i el somriure fàcil– va recordar algunes anècdotes (“la política de l'Ajuntament exigia que res d'alcohol ni d'armes, cosa que ens va demanar una mica més d'imaginació... tret d'això, sempre hem treballat amb total llibertat”), va donar algunes certeses (“el festival està consolidat, els autors volen venir i els barcelonins l'esperen”) i va agrair la feina a la gent de l'Icub (“elles hi han posat la feina, jo, simplement, he aportat el coneixement del gènere”) i el seguiment de la premsa (“hem tingut la sort de caure bé”). Una llarga ovació dels presents el va fer emocionar.

Mascarell va situar el 2003 l'inici de la gestació del festival (“va ser Sergio Vila-Sanjuán qui va donar el nom de Camarasa per dirigir el festival”); Carles Martí va voler subratllar el vessant de llibreter (“el Paco estima els llibres, com a concepte”); Jordi Martí va destacar que Camarasa ha estat com un personatge de novel·la (“els protagonistes de sèries creen atmosferes i el Paco la crea i l'escampa, perquè està fet de la matèria dels Wallander, Carvalho, Montalbano... i suplir això serà complicat”); per Ciurana, “el Paco no és prescriptor de títols o d'autors, ho és del gènere, i d'aquests no n'hi ha tants”, i, finalment, Asens va agrair la tasca feta a la llibreria de la Barceloneta, que, “tot i que ha desaparegut, estarà en l'imaginari de molta gent com a illa de pau, amb música de jazz i gust de cafè... no de càpsules”.

De Paco Camarasa n'admiro força coses, com ara l'estupenda parella que fa amb Montse Clavé, les moltes lectures acumulades i coneixements que se'n deriven, el fet d'haver conegut grans autors i la capacitat que té per a un número de circ, el dels plats xinesos, aquell de fer rodar un plat en equilibri dalt d'una bastó llarg i prim. I dos plats. I tres plats i quatre i cinc i sis. Els que calgui. Paco Camarasa té un cert do de la ubiqüitat per arribar a tot arreu i donar l'impuls i que el plat rodi i rodi i rodi just abans de caure. Així que, torna-la a fer rodar, Paco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.