De tatuatges i difunts
La quinzena edició dels premis Barcanova de literatura infantil i juvenil ha premiat històries d'autors que s'apropen a una generació amb diferències abismals.
“Hem de ser conscients que el món ha canviat. Les obres guanyadores són un exponent d'aquest canvi”, va comentar Sara Moyano, editora de Barcanova, conscient que “entre els joves és on hi ha més deserció lectora”, i cal lluitar per evitar-ho.
El meu pare és una pissarra –l'obra guanyadora en la modalitat infantil–, de Jaume Cela, explica amb naturalitat, des dels ulls d'en Pep –un infant–, els tatuatges que un pare té arreu del cos. “El llibre no explica una història lineal sinó el que hi ha al darrere de cada tatuatge”, va explicar Jaume Cela, que va tenir la idea del llibre en preguntar-se quina és la primera paraula que llegim. “La manera de tractar el tema és el que diferencia que sigui per a infants.”
Selfies al cementiri, l'obra seleccionada per al premi de literatura juvenil, parla de joves vius i de joves “vius virtuals”. Ambientada en un cementiri de Malmö, la novel·la presenta uns personatges adolescents versemblants, en què el protagonista no es redimeix dels seus errors.
“A la novel·la, els vius parlen en tercera persona i els morts, en primera”, va explicar Maria Carme Roca, l'autora. “M'ha agradat molt jugar amb l'estructura i amb la idea de barrejar la vida i la mort.”
