Nova llum a l'Anònima
centenària
La nau principal es va començar a construir el 1983 i es va convertir en la primera central de Manresa que va proporcionar electricitat a l'enllumenat públic
Endesa hi va tenir durant anys la seu de la Catalunya Central i el 2014, després de traslladar-se, va cedir l'edifici a l'Ajuntament, que hi obrirà una fàbrica de creació per a empreses i activitats
A Manresa tothom coneix aquest edifici amb el nom de l'Anònima, si bé al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament hi apareix com a nom oficial Edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre. Ubicat al mig de la ciutat i amb més de 120 anys d'història, el 2014 va passar a mans municipals després que Endesa traslladés la seu de referència a la Catalunya Central a La Catalana, un edifici modernista de 1920 proper al barri del Xup, a la carretera C-37, que també havia estat una central de generació i que va ser rehabilitat íntegrament. D'aquesta manera, es va culminar el conveni entre l'Ajuntament i Endesa per a la cessió d'un immoble que sempre ha estat relacionat amb la llum i que ara el consistori, a través del Comissionat del Centre Històric, vol tornar a il·luminar amb una proposta que gira entorn de l'art.
La nau principal de l'Anònima es va començar a aixecar el 1983 a l'indret on hi havia els jardins i el teatre del Buen Retiro, entre els carrers de Sant Salvador i de Llussà i just davant del carrer de la Dama. Porta la firma de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, màxim exponent del modernisme a Manresa. Un any més tard ja es va inaugurar com a central de producció d'electricitat per a l'enllumenat públic. Al seu darrere hi havia els industrials tèxtils manresans Magí Gallifa Gomis, Lluís Vila Miralles i Àngel Ferrer Grané, que també era comerciant. Aquest fet, lligat a l'auge que vivia el tèxtil, és el que probablement explica que, dins de la mateixa edificació, s'hi fes encabir una indústria tèxtil que s'alimentava de l'energia sobrant.
La mort dels socis i algunes operacions de compra i accions van deixar els seus descendents fora de la societat, que va passar a mans del grup industrial dels fills del també manresà Francesc Gomis, que el 1909 van crear la CAME (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), una fàbrica que tothom va passar a anomenar l'Anònima. El 1945 va ser un any clau. D'una banda la central va ser desmantellada i es va reconvertir en oficines i l'antiga sala de màquines va passar a ser un magatzem de transformadors. D'una altra banda, els Gomis van constituir el mateix any Forces Hidroelèctriques del Segre, una fusió que englobava les empreses del grup i que es va encarregar de construir l'embassament d'Oliana, inaugurat el 1959. Més endavant la companyia del Segre va ser absorbida per Forces Elèctriques de Catalunya (Fecsa), que després va ser Fecsa-Enher i que actualment és Endesa. És per això que l'edifici ha estat la seu d'una bona part dels serveis centrals d'aquestes empreses al llarg dels anys, com ara les brigades, les oficines, les sales d'actes, magatzems, laboratori i tallers elèctrics, mecànics o de fusteria.
Vestits de diferents èpoques
El complex és un conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres que dona al carrer de Llussà. Les façanes són de totxo vist amb junta seca amb obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. S'accedeix als altres edificis per una gran portalada que dona a un pati interior on hi ha les naus que van ser destinades a fàbrica d'electricitat. La sala gran destaca pel seu espai diàfan, sense columnes, amb grans encavallades de fusta que suporten la coberta. A sota hi ha uns soterranis que contenen la carbonera, magatzems, el passadís de fums i la base de la gran xemeneia del vapor, que està reforçada amb anells de ferro i que és un referent paisatgístic.
Després de tres anys a mans municipals, el Comissionat del Centre Històric impulsa ara una fàbrica de creació en aquest indret amb activitats i empreses de noves tecnologies, música, arts o arquitectura que tinguin un vessant creatiu. Enguany s'hi farà una actuació de mínims –35.000 euros– per obrir ja la nau gran al públic. L'adequació de les oficines, però, no està pressupostada encara.
