Teatre

la crònica

Compartint taula amb un assassí en sèrie

La confessió de la brutalitat de què és capaç la condició humana –personificada en un personatge real, la d’un violador i assassí en sèrie colombià– provoca, en alguns moments, riures, que, de tan sonors, esdevenen còmplices amb la maldat. Perquè la història és duríssima: Entre els anys 1984 i 1986, el colombià Daniel Camargo Barbosa va violar i matar 157 dones, totes verges, d’entre 8 i 20 anys, a Colòmbia, el Brasil i l’Equador; cossos que va enterrar en llocs allunyats i solitaris. Se’l va conèixer com “el monstruo de los manglares”.

Amb una posada en escena en què els assistents comparteixen taula –llarga, de les de convidats de festa major o de sopar de gala– amb els protagonistes, i es genera així la interacció, i complicitat, en què entre la improvisació i la narració en primera persona, monòlegs, de Camargo, l’assassí; de la madrastra que de petit el maltractava i humiliava, fent-lo vestir de nena per portar-lo a l’escola; de la dona que se n’enamora i l’ajuda a l’hora d’aconseguir noies, però que al final se’n revenja i el delata.... el relat commou i espanta, entendreix i provoca l’horror entre l’audiència. Amb moments de suspens però també en d’altres en què el to podria recordar-nos sèries que recreen la quotidianitat dels assassins com a Dexter.

Una gran descoberta, la de la companyia colombiana La Congregación Teatro, que ha portat a escena la biografia d’aquest violador i assassí amb Camargo ; peça que es va estrenar diumenge a la Sala La Planeta en el marc del festival Temporada Alta i que es veia per primer cop a Catalunya.

La taula esdevé protagonista omniscient de la història, com també ho són, de manera silent però no menys destacades, les cares de noies en blanc i negre que empaperen les parets blanques. S’acompanya amb les interpretacions; excel·lents en els canvis d’humor dels personatges i que contribueixen a aquest sacseig emocional. Destacable és la mirada de qui ha comès crims horrorosos; l’actor, director i creador de la peça teatral, Johan Velandía, que sap traslladar l’autojustificació del psicòpata. Al capdavall, una història sobre l’odi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen