Cultura
L’animal més salvatge
Mario Casas interpreta un caçador solitari i esquerp a ‘Bajo la piel del lobo’
Samu Fuentes (Noreña, 1972) estima la natura i surt sovint d’excursió amb els seus amics per les muntanyes d’Astúries. Un dia va topar amb una història que ha inspirat el seu primer llargmetratge de ficció, Bajo la piel del lobo, que es va estrenar ahir. “Vam arribar a un poble abandonat, envaït per les males herbes, i un amic coneixia una història d’un personatge que va viure sol allà –explica en una entrevista a El Punt Avui–. Havia comprat una dona en un altre poble, però es va morir i, per culpa d’una nevada enorme, no la va poder baixar a enterrar al seu poble. La va enterrar allà, però els llops venien a la nit i desenterraven el cadàver per menjar-se’l.” La història va passar a finals del segle XIX, però el film s’ambienta a finals dels anys 1920 i inicis dels 1930 i, després de diverses versions del guió, la trama ha canviat.
Casas, un llop solitari
Un Mario Casas barbut, cobert de pells, silenciós i esquerp interpreta Martinón, el solitari protagonista de la pel·lícula. És un alimañero, com se’ls anomenava: homes que caçaven animals (llops, sobretot) que atacaven el bestiar, i que rebien diners a canvi de les pells. “Primer volia fer un documental, però em va semblar un material dramàtic molt interessant i vaig començar a escriure el guió”, comenta Samu Fuentes.
Martinón pot recordar el Robert Redford de Les aventures de Jeremiah Johnson o el Leonardo DiCaprio d’El renacido, però Fuentes aclareix: “No he fet una pel·lícula d’aventures, ens interessa com a referent el personatge del paranyer.” L’arquetip del llop solitari i la idea que “l’home és un llop per a l’home” inspiren el personatge: “M’interessava el costat més salvatge de la natura humana –explica el director–, el que hi ha sota la pell de llop a què fa referència el títol: un personatge totalment deshumanitzat però que té els sentiments allà sota, i quan afloren, esclata el drama, perquè no sap com reaccionar. El conflicte neix quan entra en contacte amb la civilització.” Els sentiments pugen a la superfície quan es casa amb una dona i se l’emporta a viure amb ell.
Ordesa i Astúries
La pel·lícula s’ha rodat en paratges naturals d’Astúries i a la vall de Pineta, al peu del mont Perdut (parc d’Ordesa, Osca). “La natura era un personatge molt important de la història, però volíem fugir de la postal de publicitat de turisme. Buscàvem una natura en estat salvatge, amb tota la cruesa i duresa que també té.” La pel·lícula té imatges espectaculars i pocs diàlegs. “L’inici era el més complicat de la pel·lícula –comenta Samu Fuentes–, aquesta primera mitja hora sense diàlegs, només amb el personatge i la natura.”Mario Casas (Contratiempo, Las brujas de Zugarramurdi, Toro...) hi fa una interpretació convincent, tot demostrant que és un actor camaleònic. “Va fer un treball de camp molt important, de documentació antropològica, convivint amb un pastor –comenta el director–. També va veure molts documentals d’animals (sobretot de llops), de paranyers, alguna pel·lícula... Va ser un plaer treballar amb ell, perquè la predisposició va ser total, volia fer aquest paper, i va treballar de valent.”