Jordi Dalmau, o simplement Mau (Girona, 1970), diu que el seu objectiu és “arribar a través de la música a l’ànima i aconseguir una utopia”. En realitat, juga amb les inicials de Mau: m de música, a d’ànima, u d’utopia. Aquest músic de llarga trajectòria, que a principi dels anys noranta va formar part del grup de rock Fred de Peus –una de les bandes que assajaven als mítics locals de la Campsa–, va posar en marxa a finals del 2016 el seu projecte de cançó d’autor, que amb una lògica absoluta va batejar com a Projecte Mau . Ara enllesteix el seu primer disc, El viatge silenciós, que té previst publicar per Sant Jordi en CD i a les plataformes digitals. De moment, va presentant les seves cançons en directe, en concerts com el que oferirà aquest vespre al Cafè Art Fontanella XII d’Olot (20 h, taquilla inversa).

“Podríem dir que, per herència, sempre m’ha agradat escriure, i vaig posar en marxa Projecte Mau a partir de coses que tenia guardades en el calaix”, explica Mau, que també va ser guitarrista de l’orquestra de ball Chapó i membre durant molts anys de les corals Saba Nova i Polifònica de Girona. Entre el 2012 i el 2015 va tornar a formar part de formacions més properes al rock i al blues, com ara Bel & The Flippers Band (versions) i Opaks, un grup de rock alternatiu amb temes propis.

Com a Projecte Mau, va començar a moure’s, sol amb la seva guitarra, pel circuit de jams i micros oberts de locals gironins com ara El Cercle i Context i col·lectius com Magic Room. Finalment ha enregistrat els cinc temes del seu primer disc, l’autofinançat El viatge silenciós, al 41dB Studio de Rubén Berengena, Toni Garcés i Fran Agustí, “només amb guitarra i veu, petites percussions i l’harmònica en alguns temes, totalment en acústic”. “El disc és una espina clavada des de feia 30 anys”, diu sobre El viatge silenciós, un títol que fa referència al viatge que va fer el 2015, durant deu dies “molt intensos”, per Cambodja i Laos. Aquest “viatge musical que s’endinsa en els sentiments” inclou Parlant de tu, General degenerat, Octubre, Ombres i La cala inexistent, cinc cançons emmarcades entre l’ànima i la utopia.