Un vodevil poètic
Julio Manrique presenta a la Villarroel ‘L’habitació del costat’, una comèdia sobre l’ús dels vibradors com a eina per tractar la histèria al Nova York del segle XIX
L’esclat dels vibradors en l’àmbit domèstic va arraconar l’aparició de la planxa elèctrica
La família de Julio Manrique torna a l’escena per Nadal. Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Adeline Flaun i Alba Florejachs protagonitzen una comèdia amb una forta dosi de vodevil, amb una trama que neix de l’anècdota dels vibradors eròtics. L’habitació del costat s’estarà a la Villarroel fins al 3 de febrer. Per a Manrique, la llibertat de Sarah Ruhl dona una llum al text que el converteix en una peça que, tot i arrencar del riure, pot acabar sent transformadora. Ell el defineix com un “vodevil poètic”.
La Brutal i La Villarroel comparteixen l’aventura de presentar un text de Sara Ruhl (poc coneguda a Catalunya) que fuig de les fórmules dels gèneres. Per una banda és naturalista perquè narra una situació real, amb vestits d’època del Nova York del segle XIX. Però, per una altra, respira “un caràcter naïf, apel·lant a l’amor”, a com redescobrir-lo en les diferents etapes de la vida.
Com a L’ànec salvatge hi ha una composició musical de Carles Torregrosa que interpreten els mateixos actors (Xavi Ricart i Mireia Aixalà). Està inspirada en els compositors de l’època (Satie i Debussy) per donar aquella atmosfera de casa benestant, que contrasta amb una versió de The Cure, “molt més elèctrica”.
Els vibradors es van patentar com a teràpia per a pacients amb pronòstic d’histèria. L’aparell deuria ser prou efectiu. El fabricant va començar a rebre encàrrecs de particulars a més de les comandes mèdiques. Va ser un dels primers avenços que es van popularitzar amb l’arribada de l’electricitat a les llars. I, segons sembla, va tenir molta més demanda que la planxa convencional.
