La llum de Psique

Quid Pro Quo, una ambiciosa editorial sorgida d’El Gall Editor de Pollença, acaba de publicar la magnífica selecció La llàntia de Psique, textos fonamentals de l’escriptor francès Marcel Schwob a cura de Marta Marfany Simó. Al pròleg de l’edició d’aquest escriptor de culte, Marfany ens recorda que “el 22 d’agost de 1914 la revista Catalunya publicava, amb l’última entrega de La caiguda de la casa Usher d’Edgar A. Poe traduïda per Carles Riba, una de les biografies de les Vides imaginàries de Marcel Schwob en versió catalana de Josep Farran i Mayoral. Segurament a Schwob li hauria agradat compartir pàgina impresa amb Poe, un autor que admirava. De fet, el títol del llibre que presentem, La llàntia de Psique, prové del cèlebre poema de Poe A Helena. En la mitologia grega, és gràcies a la llum d’una llàntia que Psique descobreix la identitat real de Cupido. En el poema de Poe, la llàntia d’àgata de Psique projecta la glòria i la grandesa del món antic que perduren en el nostre”. L’edició conté una bona mostra, més de dues-centes pàgines, de contes de Marcel Schwob (Chaville, 1867-París,1905), escriptor francès d’origen jueu, adscrit al simbolisme i que ha format part de la majoria de col·leccions especialitzades en literatura decadentista, introductor i exegeta d’estrelles com l’esmentat Poe i Stevenson –va arribar a seguir la ruta de l’escocès per Samoa i va aconseguir una extraordinària llista de seguidors, entre els quals figuraven Mallarmé, Jules Renard, Anatole France, Edmond de Goncourt, Gide, Bataille, Maeterlinck, Claudel, els Daudet, Colette, Francis Jammes i un llarg etcètera fins arribar a Faulkner, Perec i Borges, que el va incloure en la seva famosa biblioteca personal–. Immers en l’estudi de la tradició clàssica i medieval, però també de la càbala, Marcel Schwob va ser un personatge singular que va arribar a aprofundir en els annals de la criminalitat londinenca, cosa que es reflecteix en alguns dels seus llibres.

De fet, Marta Marfany ens explica que Marcel Schwob va ser un home de lletres brillant, que excel·lí com a erudit, periodista, traductor i escriptor. Des de ben jove es dedicà a l’estudi de matèries tan diverses com ara el sànscrit, la paleografia, la lingüística, els Diàlegs de Llucià de Samòsata –que traduí a setze anys– o l’alemany antic. Dels seus treballs sobre llengua i literatura medievals destaquen indiscutiblement els que consagrà a la figura de François Villon, que capgiraren la comprensió que fins llavors es tenia del poeta francès, indispensable avui dia als cànons. També va ser home de teatre, traductor de Shakespeare, i com a periodista publicà cròniques, articles, ressenyes i crítiques a L’Écho de Paris i a L’Événement, entre altres mitjans.

Malgrat aquesta personalitat intel·lectual irrepetible, la seva obra ha quedat sempre per als mateixos escriptors sense tenir un públic lector fidel. Per aquest motiu, és també un esdeveniment aquesta edició de Marta Marfany, un joier ple de peces valuoses. Al pròleg contextualitza l’escriptor: “Tota la vida va estar malalt. La fi de l’obra de ficció, el 1897, coincidí amb la fase final de decadència física. Tot i així, encara li quedaren forces per viatjar el 1901 a Samoa, on hi havia la tomba del seu estimat Stevenson, que havia mort el 1894, i per publicar, el 1903, un volum que aplegava, sota el títol de La llàntia de Psique, els Mims, La croada dels infants, El llibre de Monelle i L’estel de fusta, una paràbola sobre el poder presentada com un conte convencional, que havia publicat el 1897 a la revista Cosmopolis.”