L’esperit de Víctor Erice, a la Filmoteca
Víctor Erice (1940) és un del cineastes més destacats del cinema espanyol. Ho és amb tan sols tres llargmetratges –a banda de les peces curtes integrades en pel·lícules corals–, tres obres que han marcat algun punt i a part al llarg de la història d’aquest mitjà artístic. “Malgrat la seva escassa i espaiada productivitat, cap altre cineasta ha gaudit dels reconeixements crítics com Erice, que es continua considerant un punt de referència clau per entendre com des del cinema d’autor pot arribar a establir-se una poètica cinematogràfica que posi damunt la taula dos trets claus de la modernitat: l’autoconsciència i la capacitat del cinema per capturar l’ambigüitat d’allò real”, remarca el crític i catedràtic de la Universitat de Girona Àngel Quintana.
El Cinema Truffaut estrenarà demà (20 h) un cicle de la filmoteca dedicat a la seva obra, començant per la seva òpera prima: El espíritu de la colmena (1977), el viatge emocional de dues nenes cap a la descoberta de l’esperit, partint del mite de Frankenstein.
El dimecres 19 de juny es projectarà El sur (1983), una altra mirada d’una nena, en aquest cas focalitzada en l’enigma del pare, en els misteris que s’amaguen en un sud que tampoc coneix. El sol del membrillo (1992) es podrà veure el 26 de juny, per tornar a gaudir del misteri que s’amaga rere l’art de pintar d’Antonio López.
Finalment, el 3 de juliol es podrà veure Centro histórico (2012), la correspondència filmada per Erice, conjuntament amb altres cineastes de la categoria d’Abbas Kiarostami, Pedro Costa, Manoel de Oliveira i Aki Kaurismäki. Aquest llargmetratge, format per quatre històries ambientades al nord de Portugal, té un documental, precisament el rodat per Erice sota el títol de Finestres trencades.
