El murmuri que sempre se sent els dies previs a la concessió del premi Planeta situaven el guanyador i finalista en un perfil baix. Molt baix. Però les previsions mai s’acompleixen i ahir el premi de novel·la que reparteix 601.000 euros per al guanyador i 150.250 per al finalista va recuperar els temps de flaire més literària amb Vázquez Montalbán o Marsé. Després d’onades mediàtiques, el Planeta va apostar per dos escriptors de solidesa literària que no treu la seva comercialitat. Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962) amb la novel·la Terra Alta va guanyar ahir la 68a edició del premi Planeta i Manuel Vilas (Barbastre, 1962), va quedar finalista. Tots dos de la mateixa generació i tots dos nascuts fora de Catalunya, però vinculats plenament al país.

Terra Alta, de Cercas, havia estat presentada amb el títol de Cristales Rotos, amb el pseudònim de Melchor Marín, el mateix nom que el del protagonista de la novel·la. Marín és un exdelinqüent convicte que s’ha passat a l’altre bàndol: és defensor de la llei. Un mosso d’esquadra destinat a Gandesa i un dels herois dels atemptats gihadistes de Cambrils de 2017. En aquesta obra s’haurà d’enfrontar a un cas complicat: un triple assassinat, la resolució del qual a més de ser complexa li portarà un conflicte personal de greus conseqüències.

En aquesta obra, Cercas és fidel al rerefons polític que sempre tenen les seves obres, però situant-la en un registre de trama policial que sembla ser, segons va explicar el jurat en la presentació de les obres finalistes, el gènere més dominant en aquesta edició dels premis.

Al seu torn, Manuel Vilas va presentar la seva obra Alegría també amb pseudònim: Viveca Lindfors, i amb el títol de Tal como éramos. Un home de mitjana edat, que viu esclau dels seus dimonis com ara la depressió, l’envelliment o la mort de la gent que estima, fa un procés d’encarar-se al món a la recerca de la felicitat.

El jurat, amb pocs canvis del que sol ser habitual cada any, estava format per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, que van haver de desplaçar-se, com la resta de convidats al sopar dels premis, al Museu Nacional d’Art de Catalunya al Palau Nacional. Als darrers anys s’havia celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, a la Diagonal. El canvi, segons havia explicat el president del Grup Planeta, Josep Creuheras, a la roda de premsa, dilluns passat, “no es deu a cap més raó que com que celebrem els 70 anys de la creació de l’editorial per José Manuel Lara, hem volgut ampliar els convidats amb persones que han estat vinculades a nosaltres, gent que podríem considerar de la casa”. No hi era el rei, “no l’hem convidat perquè l’efemèride serà d’aquí a dos anys, quan els premis compleixin els 70 anys. Els guardons van ser instituïts dos anys després de la creació de l’editorial”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, tampoc hi va ser, però sí que hi van assistir dos expresidents: Artur Mas i José Montilla. Entre els convidats també s’hi trobaven l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo; la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, i la portaveu a Madrid de Ciutadans, Inés Arrimadas.

El fet que Planeta va ser una de les empreses que van canviar la seu fiscal a Madrid com a conseqüència de la situació que es va produir arran de l’1-O feia pensar que la data de celebració dels premis no era la més indicada a causa de les mobilitzacions d’aquests dies arran de la sentència. “És una casualitat. El dia triat és la tradició que va instituir José Manuel Lara per homenatjar la seva esposa: el dia de Santa Teresa. Creuheras, en ser preguntat dilluns sobre si té intenció de tornar a situar el domicili fiscal a Barcelona, va respondre: “No han canviat les condicions i nosaltres el que busquem és la seguretat jurídica.”