Els vulnerables

Núria Ribalta (Granollers, 1951) és llicenciada en geografia i història i en filologia catalana i ha estat professora de literatura. Ara es dedica a la literatura i presenta la seva quarta novel·la, Roses de sang a la penombra (Gregal), amb què va quedar finalista al premi de l’editorial.

A la novel·la apareixen molts temes socials actuals i es revisa la memòria històrica de la Guerra Civil i de part de la Segona Guerra Mundial. “Els temes se m’imposen a partir de l’embrió, de la idea d’inici; sense que em privin la llibertat de moviments, estan definits abans de començar a escriure”, explica Ribalta.

De manera premonitòria, l’obra alerta del nou feixisme, i també s’hi parla de desnonaments i ocupació de pisos –en concret al barri del Raval de Barcelona–, de la crisi econòmica i del conflicte de les preferents, de la immigració del nord d’Àfrica, de les màfies xineses i les drogues… I un altre dels temes importants és la distància generacional, les relacions familiars. “La història neix d’un neguit i d’una voluntat: donar la veu als més vulnerables, a les classes populars colpejades per la crisi social, econòmica i financera del 2011. El punt d’arrencada de la novel·la és un fet delictiu, el robatori a l’antiga floristeria de la Mercè, al carrer de l’Hospital del Raval barceloní. Aquest fet actuarà de desencadenant i farà aflorar conflictes generacionals, socials i polítics. Aquest és el rerefons que dona sentit que en la novel·la interaccionin tres històries i tres generacions en conflicte que configuren un text coral, que s’expressa en diferents veus narratives i des d’una mirada plural, i on cada personatge és paradigma de la seva generació.” És una obra coral amb personatges com ara el Llibert, un vell republicà; la neboda Mercè, casada amb el Vicenç, i la seva filla, l’activista Laia, aparellada amb el Khaled, a més de la Laura, filla d’un banquer i una galerista, i molts més.

No és una novel·la que es pugui considerar del gènere històric, però sí que hi ha un munt de documentació a què Núria Ribalta ha accedit tot buscant el rigor. “La novel·la es nodreix de fets històrics reals, i el que fa la ficció és donar-los vida a través de les vivències dels seus personatges.”

Com és que l’ambienta al Raval? “Per la seva complexitat social; el barri és, de fet, un altre personatge, un microcosmos que bull, un garbuix on hi ha tot: una migració amb la seva casuística particular, uns veïns arrelats, una vida associativa rica i culturalment diversa que és punta de llança de reivindicacions, i també la delinqüència, la prostitució i la droga. M’interessava captar aquesta mirada plural, però sobretot el potencial que oferia, la reivindicació permanent, la lluita per un canvi social i de model polític en profunditat des de la veu dels joves, i també el xoc d’interessos i ideologies entre classes populars i burgesia.”