Llibres

Mirador

‘Canigó’, premsa de resistència

La revista que dirigia amb Xavier Dalfó va ser el primer setmanari a donar veu als nous moviments socials

Isabel-Clara mereixia més que cap altra dona sobiranista i activista ser diputada. Va ser-hi a prop quan va formar part de la llista de Barcelona de Solidaritat promoguda per Joan Laporta. “Un cop més, com a Nacionalistes d’Esquerra, hem tornat a fallar”, es lamentava quan aquest moviment, en el qual alguns vam tornar a dipositar les esperances, va quedar fora del Parlament a les eleccions del 2012.

Però ella, que acostumava a parlar clar i sense embuts sobre la situació política catalana basada en l’autonomisme, no va defallir i fora de l’arc parlamentari va continuar militant per la causa d’uns Països Catalans lliures de la tenalla d’un Estat espanyol ancorat en el feudalisme. D’ideologia marxista però lliurepensadora, va acostar-se al pensament dels nous moviments socials dels anys setanta i vuitanta. Quan el 1971 va agafar la direcció del setmanari Canigó, impulsat pel seu company Xavier Dalfó, va iniciar un periodisme de resistència i de compromís en la defensa de la llengua i del territori amenaçat pel “desarrollismo” i l’especulació dels darrers anys del franquisme.

Ens deixa un llegat literari prolífic i amb títols que van ser en el seu temps extraordinàriament populars. Veus crítiques i sàvies ho valoraran a partir d’ara. Però jo avui voldria valorar la tasca pionera en el periodisme combatiu, que va ser durament reprimit i poc ajudat pels nostres governants. “He viscut la policia a la redacció registrant-ho tot i emportant-se planxes i material; he viscut multes continuades per foteses delirants, multes que estaven fora de l’abast de les modestes finances de la revista; he viscut el reguitzell de redactors que han hagut de passar pel departamento de lo criminal als jutjats; he viscut –estic vivint-ho– querelles criminals contra nosaltres per atrevir-nos a dir que volem que la nostra pàtria sigui independent.” Ho va escriure a L’Avenç l’any 1979.

Defensora de l´autogestió en el sector periodístic, va donar suport i va col·laborar en una columna setmanal en el Diario de Barcelona (1983-84), aquell Brusi que periodistes i treballadors de tallers vam salvar de caure en l’extremadreta.

Les hemeroteques poden ratificar les nombroses portades que Canigó va dedicar a la lluita ecologista i antinuclear (especialment a la defensa dels aiguamolls de l’Empordà, el seu paisatge estimat junt amb el de la seva terra nadiua d’Alcoi; de les cales de la Costa Brava; dels volcans de la Garrotxa; dels inicis de l’econacionalisme i l’ecofeminisme…) Molts periodistes marginats dels diaris controlats per la burgesia ens vam aixoplugar a les pàgines de Canigó. Patriotes honestes i radicals com ella, pioneres d’una nova societat, són un exemple per a les joves generacions que mobilitzades reclamen el dret a l’autodeterminació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Brian McCardie, actor de sèries com ‘Line of duty’ i ‘Outlander’

castell d’aro

Private Function, The Whiffs i Weird Omen, dissabte al Desemboca

castell d’aro
GUARDONS

Rosalía, Premi FAD per “elevar a la màxima expressió la idea d’artista total”

BARCELONA
EQUIPAMENTS

Barcelona aprova la llicència d’obres per a la futura Biblioteca Pública de l’Estat

barcelona
música

Chucho Valdés & Arturo Sandoval i Charles Lloyd, al Sea Jazz l’Estartit

l’estartit
CÒMIC

Barcelona, paisatge i personatge

Barcelona
solidaritat

La campanya Girem full! assoleix 1.037 hores de recerca contra el càncer fomentant la lectura

barcelona
cinema

J. A. Bayona serà membre del jurat del 77è Festival de Canes

BARCELONA
porqueres

La Principal de Porqueres tindrà una placa al parc Manel Saderra i Puigferrer

porqueres