Còmic

Diari gràfic del confinament

El dibuixant Miguel Gallardo surt de l’hospital on li han extirpat un tumor del cervell i es troba que als diaris es comença a parlar d’una pandèmia

L’alternativa a l’adversitat: ironitzar sobre la vivència

Hi ha moments que quan sembla que te’n surts d’una caus de quatre grapes en una altra. Això li ha passat al dibuixant de còmic i il·lustrador Miguel Gallardo, que reconeix: “Els fets m’han superat.” El 24 de febrer va ingressar a l’hospital de Sant Pau de Barcelona i va ser intervingut quirúrgicament. S’havia aixecat amb falta d’estabilitat, va ser ingressat d’urgències i se li va fer una ressonància, amb què li van detectar un tumor al cervell. Afortunadament tot va anar bé. L’hi van treure i el van enviar a casa amb un tractament de quimioteràpia i radioteràpia en dosis baixes. “Però quan tot semblava que havia passat el pitjor, tot just surto al carrer i veig les portades dels diaris que començaven a parlar de la pandèmia.”

Home creatiu que ha sabut evolucionar en el seu treball i l’ha fet servir per fer visibles les seves circumstàncies, com quan va crear la novel·la gràfica Maria i jo, que mostrava les seves relacions amb la seva filla autista, Gallardo va endinsar-se en el seu confinament tot creant un diari gràfic en què explica amb el seu sentit de l’humor i distanciament tot allò que li passa a prop.

Aquest diari visual personal té el component de crònica d’un temps i uns fets que van més enllà de les seves anècdotes personals, perquè es tracta d’una època en què tota la població comparteix unes mateixes pors i les mateixes rutines. Així, en una de les il·lustracions que es poden veure al seu compte de Facebook, Gallardo desmitifica una situació laboral que ell coneix prou: el teletreball. “Vida de perros” ho titula: dos gossos antropomòrfics davant un ordinador. També de gossos va la il·lustració “Salvoconducto”, la mascota que ha fet que en els moments més difícils es pogués sortir al carrer. També n’ha dedicat al personal sanitari i als mestres que procuren des de la distància que els seus alumnes continuïn formant-se.

En alguns dels casos, Gallardo centra el tema en la seva entrada a Sant Pau i tria el format narratiu de la historieta. Com la que relata el dia que es va aixecar del llit i el seu cos no responia. Va trucar al seu CAP i, després de visitar-lo una metgessa, se’l van endur ràpidament amb una ambulància a l’hospital. Tant les històries mèdiques com les del confinament són un material a què Gallardo pretén donar forma de llibre.

Des que va publicar Maria i jo, Gallardo ha estat col·laborant amb associacions dedicades als problemes relacionats amb l’autisme. En aquest sentit, en el seu treball, quan parla de temes de malalties, ho fa amb rigor, però sense perdre el sentit de l’humor i desdramatitzant el to.

A banda del caràcter personal d’aquest treball, Gallardo està participant aquests dies en una mena de revista digital d’humor a Instagram on al costat d’altres autors penja alguns dels seus treballs: The Influyencer (@the_influyencer). “Tracta de ser una paròdia del The New Yorker”, explica el dibuixant, que ha estat precisament col·laborador d’aquesta prestigiosa publicació. The Influyencer està oberta a col·laboracions i a més de Gallardo hi han fet les seves aportacions Raúl i també Ops i Enrique Flores, que han impulsat la iniciativa.

En aquest moment Gallardo té a la xarxa el curs Narrar en viñetas con un boli, en què explica com donar forma de còmic a les vivències personals (al web de cursos virtuals Domestika). Ara, dins d’aquest curs, llança el repte d’explicar les vivències del confinament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.