Els finalistes com a símptoma

A tothom li agrada rebre reconeixements. Els Max són uns premis estatals que, més enllà de qui guanya el premi al final, deixen rastre de quins autors tenen les antenes més estirades fora de Catalunya. És el cas de Jordi Casanovas, amb dues nominacions d’obres que no es van produir a Catalunya, per exemple. Però també de l’òpera contemporània Je suis narcissiste, que amb poquíssimes funcions ha aconseguit rebre tres nominacions. I té molt de mèrit. També serveix de termòmetre als centres de producció. El Mercat de les Flors, per exemple, ha donat impuls a Olga Pericet i a Aracaladanza (Play). I el Teatre Lliure és una marca molt venerada, com demostra les variades nominacions. El TNC, en aquest sentit, més jove, encara s’ha de fer valdre. Sigui amb Calderón, o amb Guimerà.