Reclamen més català
El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) demana que el 50% de les obres audiovisuals en llengües de l’Estat espanyol que hauran de produir les plataformes de continguts es destini a produccions en català, basc o gallec, “atesa la situació de precarietat” d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials. Aquesta és una de les al·legacions que va aprovar ahir el CAC per presentar a l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual. L’objectiu és aplicar una directiva europea aprovada el novembre del 2018 que actualitza la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit de la regulació els serveis televisius a demanda, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com YouTube.
El CAC reclama també en les al·legacions una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte de llei, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes.
Ajuts a directores
D’altra banda, els films dirigits per dones es consideraran obres difícils i podran rebre ajuts públics de fins al 80% del cost reconegut de la producció. Així ho recull el decret aprovat al Consell de Ministres d’ahir, que desenvolupa la llei del cinema. A més, els films rodats en llengües cooficials (català, basc o gallec) passaran a poder rebre ajudes públiques també de fins al 80% del cost reconegut. En el decret anterior, que ara es modifica, el màxim era del 60%.
