Cultura

museus

l'art de la franja

Sixena: dies d'infart

La Junta de Museus tractarà el pròxim dia 14 de la descatalogació de les 44 obres del Museu de Lleida que reclama el govern d'Aragó

Acabat l'agost, un mes judicialment inhàbil, la pugna per l'art de Sixena es tornarà a escalfar aquest setembre. Serà una tardor calenta. A partir d'avui està tot, o gairebé tot, en mans de la titular del jutjat de primera instància d'Osca, que va marxar de vacances sense prendre cap decisió sobre el desacatament parcial de la sentència que obliga la Generalitat a entregar a Aragó els 97 béns procedents del monestir.

El govern català només va autoritzar, el 26 de juliol, la sortida de 53 d'aquestes obres, les de menys valor, que estaven custodiades a les reserves del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Les altres 44 no es van moure del Museu de Lleida. I aquí són encara. La jutgessa va advertir el darrer dia de juliol que desobeir-la tindrà “conseqüències”, sense especificar-les. A la comunitat veïna, la pressió perquè actuï és asfixiant i li reclamen insistentment que enviï les forces de seguretat a requisar les obres. No és una opció descartable.

A partir d'avui pot passar de tot. La policia entrant al museu per endur-se els béns? “És molt probable que passi”, asseguren veus molt autoritzades en la gestió del conflicte. Ara bé, hi ha altres escenaris possibles. La magistrada podria concedir un temps de marge –potser amb sanció econòmica inclosa–, tal com li ha demanat el conseller de Cultura, Santi Vila, que sent que està “entre l'espasa i la paret”. D'aquí ve el recurs d'empara que ha presentat al Tribunal Constitucional (TC), amb l'esperança que suspengui el trasllat de les relíquies en discòrdia.

Per a Vila, la situació és complicada. Podria ser imputat per desacatament. El conseller mai ha dit que la seva intenció sigui desobeir la sentència, senzillament argumenta que no la pot atendre perquè ell ha d'obeir la legislació catalana, i aquesta li impedeix desfer-se a la lleugera del que està catalogat com a patrimoni cultural català.

A la lleugera no, però seguint uns passos, sí. I això és el que ha activat el conseller: el procediment per a la descatalogació de les obres del Museu de Lleida. La Junta de Museus ja ha estat convocada per tractar-ho. El punt quatre de l'ordre del dia de la reunió que la institució farà el 14 de setembre ho anuncia de manera ben clara: “Informe per tal de deixar sense efecte la declaració d'inclusió en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la col·lecció dels 44 béns mobles procedents del reial monestir de Santa Maria de Sixena del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.”

Estratègia

Aquest quart punt de l'ordre del dia és inquietant però, segons fonts consultades per aquest mitjà, respon a una estratègia per “guanyar temps”. El veredicte dels integrants de la Junta de Museus és clar: el dia 14 s'oposaran a la descatalogació dels béns. Una altra cosa és que es respectin les seves consideracions, perquè és un òrgan consultiu.

Amb les obres de Lleida hi ha molt en joc. Tant com el sentit del seu museu, que si perd aquesta col·lecció trontolla. La decisió final només la té el conseller Vila, que no podrà jugar eternament al gat i a la rata amb la jutgessa. Llevat que s'aprovi un nou acord de govern, més contundent que el del juliol, amb el qual es blindi definitivament la marxa dels tresors de Sixena.

Guanyar temps, si és que abans no es precipita tot amb l'entrada de les forces de seguretat al museu. De moment, l'estratègia és aquesta. La sentència ordena, no cal oblidar-ho, el retorn provisional del conjunt al·legant que va ser comprat de manera fraudulenta, independentment de quan i com prosperin els recursos presentats en instàncies judicials més altes. Està per caure el de l'Audiència, tot i que els lletrats de la Generalitat no són gaire optimistes i creuen que serà el Tribunal Suprem el que acabarà donant la raó a la part catalana. Els objectes semblaran pilotes de ping-pong amb tants viatges d'anada i tornada.

Tot això va per llarg, però en el conflicte per l'art de Sixena regna la impaciència. La tardor serà calenta. I el dels objectes no és l'únic front obert. L'estiu va començar amb una resolució judicial desfavorable per a les pintures murals que havien decorat la sala capitular del monestir, salvades per Josep Gudiol als inicis de la Guerra Civil, quan el cenobi va ser incendiat, i conservades amb extrema cura al MNAC.

Risc per a les pintures

Aquest litigi transcorre a part del de les 97 obres. Un altre jutjat d'Osca ha ordenat que s'han de restituir al monestir, passant per alt el risc que comportaria haver de tornar a arrencar un material artístic tan fràgil per reintegrar-lo en un espai que ni tan sols reuneix les condicions bàsiques per a la seva bona conservació –tot just aquesta setmana, a corre-cuita, el govern aragonès ha començat els treballs de rehabilitació de la sala capitular–. Uns arguments que faran servir els advocats de la Generalitat en el recurs que presentaran en breu a l'Audiència. Setembre d'infart.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.