Cultura

Una fàbrica molt cultural

conversió ·

Cal Gallifa, a Sant Joan de Vilatorrada, fins al 1977 va ser una de les indústries tèxtils més potents del Bages i avui és el centre cívic i la biblioteca

L'edifici conserva intacta la xemeneia octogonal de maó, la corona de la qual s'ha restaurat fa un mes

L'Ajuntament assegura que és l'equipament més integrador del poble

La fàbrica Gallifa va seruna de les més importants de la comarca; donava feina a un centenar de persones

Cal Gallifa, situat al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, va funcionar com a fàbrica tèxtil entre 1860 i 1977. Durant els més de cent anys de la seva existència es va consolidar com un dels equipaments industrials potents de la comarca, però la crisi dels anys 60 en va causar el declivi i, finalment, el tancament. L'edifici va canviar els telers per llibres i avui és un equipament íntegrament destinat a usos culturals. Hi ha una sala polivalent (planta baixa), la biblioteca municipal (primera planta) i un centre d'iniciatives empresarials i l'escola d'adults (segona planta).

El complex va ser adquirit per l'Ajuntament el 1987, deu anys després que la fàbrica tanqués portes i quedés en un complet estat d'abandó i ruïnes. Des de llavors s'hi han fet quatre grans intervencions i en l'última, el 2002, han reconvertit la fàbrica en un equipament “100% cultural”, explica Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura. També recentment –les obres es van acabar encara no fa un mes– s'hi ha restaurat part de la xemeneia, una de les més altes de Catalunya, que es conserva pràcticament intacta. La inversió, d'uns 22.000 euros, ha permès rejuntar les esquerdes que s'havien format a la corona, retirar-ne l'antic parallamps, col·locar-hi anelles de fibra de carboni i reposar-hi les peces de ceràmica despreses.

Pesarrodona assegura que l'antiga fàbrica és “la nineta dels ulls” del municipi, ja que el consistori hi ha invertit una especial dedicació, sobretot econòmica, per fer que sigui un servei cultural a l'abast de tothom. I han aconseguit, diu, que sigui l'equipament “més integrador” del poble: “Les biblioteques funcionen cada vegada més com un centre cívic, són molt integradores, perquè estan obertes a tothom i no s'hi fa cap distinció per edat, gènere o origen”, afirma el regidor.

Potencial hidràulic

Cal Gallifa –aixecada el 1860 per Francesc Gallifa– està situada just al costat del riu Cardener, molt a prop de les altres dues indústries tèxtils que hi havia al municipi a mitjan segle XIX –Borràs i Burés–. Va funcionar amb vapor i gràcies a la força d'un salt d'aigua fins al 1913, quan va arribar l'energia elèctrica. Només cinc anys després de la seva obertura es van ampliar les instal·lacions i es van posar en funcionament les tres plantes que avui conformen l'edifici, en què en aquella època hi havia més de 300 telers i 6.390 fusos. Les màquines s'activaven a través d'un sistema d'embarrats –d'aquí el nom de la Fira dels Embarrats, celebrada recentment al municipi en honor a l'era industrial– i s'hi treballava principalment el cotó, tot i que en els últims anys s'hi va introduir el polièster i la viscosa.

L'empresa donava feina a 51 persones. Mig segle més tard la producció havia crescut tant que s'havia ampliat la plantilla fins a doblar-la. La fàbrica va viure, però, alguns episodis de conflictivitat laboral que en van marcar la història. El més sonat va ser la vaga general del 14 de juliol del 1890, que va acabar amb la mort d'un treballador a causa del tret d'un vigilant nocturn. A principi del segle XX també es va viure un període de molta tensió, coincidint amb l'aprovació de les lleis de reducció laboral, no complertes pels empresaris –associats a partir del 1927 amb el nom d'Industrial Anònima GVC–, que preferien pagar les multes que modificar la jornada laboral dels treballadors.

Avui “tot el poble es beneficia de Cal Gallifa, sempre tenim tots els espais ocupats”, diu el regidor, que afirma que amb el creixement del municipi dels últims anys –ja té uns 11.000 habitants– “ha quedat petit”. “Fins i tot hem d'ajornar alguns actes per falta de lloc”, lamenta.

Any de construcció 1860 Any d'adquisició de l'Ajuntament 1987 (edifici i construccions annexes) i 1992 (terrenys del voltant) Adreça Carrer Vilaseca - Passeig Gallifa, 1 Sala cultural Es va inaugurar al juny del 1998; dóna servei a diverses entitats del poble i s'hi fan tot tipus d'espectacles Biblioteca Va obrir portes a l'abril del 2003 Superfície 3.500 metres quadrats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.